Duran Lleida bat el rècord de permanència de Pujol

Josep Antoni Duran i Lleida es presenta per novena vegada consecutiva a la reelecció com a president del comitè de govern del seu partit UDC, al congrés que es celebrarà a Sitges el mes de maig. Tenint en compte que ja va ocupar aquest càrrec del 1982 al 1984 i, posteriorment, del 1987 fins avui, de moment ja hi porta 27 anys. Ha batut el rècord de permanència de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat. Deu ser allò de tenir fusta de líder…

El rastre perdut de Blasco Ibáñez a Menton

Cada dilluns i divendres a les deu del matí un guia municipal compareix a la portalada de la finca buida i condueix les persones que s’hi hagin presentat per seguir la visita guiada als jardins de Fontana Rosa, la propietat de Vicent Blasco Ibáñez a la ciutat francesa de Menton (Costa Blava), on l’escriptor valencià va morir el 1928. És l’única manera d’entrar-hi. Ara és un jardí municipal, en curs de restauració. L’espectacular propietat es troba en lenta rehabilitació, la figura de Blasco Ibáñez no. Ni a França ni al seu país. L’única

“Partagás y nada más”

Són escassíssims els llibres d’autor sobre cigars havans, vull dir que no siguin catàlegs publicitaris més o menys encoberts. Per això encara és més important que els pocs que existeixen no desbarrin. Guillermo Cabrera Infante afirmava al seu llibre Puro humo amb molta lleugeresa a propòsit dels conreus del millor tabac del món al seu país natal: "El otro lugar mucho más famoso es Hoyo de Monterrey, que es lo que significa: un agujero en la tierra que perteneció a algún

El vi de Banyuls, l'esperit d'un microcosmos

Abans de ser un vi, el Banyuls és un territori mil.lenari i una cultura empedreïda, probablement la més antiga d'aquest extrem del Mediterrani. L'antiguitat salta a la vista davant la miniatura de paisatge "grec" dels quatre municipis sobre els quals s'estén l'apel.lació: Cervera de la Marenda, Banyuls, Portvendres i Cotlliure. El dibuix dels 6.000 quilòmetres de velles feixes de pedra seca, els murets de pissarra i les escorrenties empedrades en peu de gall s'enfilen pels pendents més inhòspits per aprofitar la magra capa de terra aspra, sovint

L’aroma de la marihuana de Rasquera

Sempre tan amable, el conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, ha deixat clar que si es du a terme el projecte de plantació de marihuana a Rasquera (Ribera d’Ebre, 900 habitants) per a l’autoconsum dels membres d’un club barceloní de fumadors amb 5.000 socis, els mossos d’esquadra portaran l’ajuntament als tribunals perquè decideixin si és delicte. El consistori de Rasquera va decidir democràticament dimecres passat en el ple municipal llogar terrenys amb aquesta finalitat, a un poble castigat per la crisi agrícola i que veu en la iniciativa una possibilitat

El banquer indultat cobra 11 milions d’euros de sou anual

Segons les xifres oficials publicades aquesta setmana pel Banco de Santander, el seu conseller delegat, Alfredo Sáenz, va rebre el 2011 un sou de 11,6 milions d’euros, entre retribució fixa i variable. L’any anterior el seu salari havia estat de 9,8 milions. El president del banc, Emilio Botín, s’ha hagut de conformar el 2011 amb una retribució de 4,5 milions. Alfredo Sáenz va ser indultat pel

Torroella de Montgrí obre un equipament de categoria

De moment se n’ha parlat poc, però se’n parlarà més. Torroella de Montgrí acaba d’obrir un nou equipament públic de categoria. El flamant Espai Ter és un centre polivalent de dinamització econòmica i cultural, destinat a acollir tota mena de congressos, fires, actes, teatre i concerts, si les institucions del país no deixen a l’estacada l’esforç abocat per l’ajuntament torroellenc, el qual ha aportat el 66 % dels 4'3 milions d’euros invertits fins ara. Li’n manquen 1’2 milions per als acabats (grades retractils, escenari acústic) que permetrien programar-hi una part del prestigiós Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí. 

Si exceptuem Girona i Figueres, cap altre municipi

El “negre” de Jordi Pujol no és un negre

No he votat mai Jordi Pujol, però avui em trec el barret davant d’ell per un fet concret. Arran de l’aparició del tercer volum de les seves memòries, ha tornat a deixar ben clar que el periodista Manuel Cuyàs l’ha ajudat a escriure-les, igual com els volums anteriors. Aquest fet tan normal a mi em sembla extraordinari. Jo he “ajudat a escriure” prop d’una vintena de memòries i llibres de polítics i personatges públics. Pràcticament mai la meva feina no ha estat objecte de reconeixement, contracte editorial ni participació en els drets d’autor. Era això o res. 

Manuel Cuyàs va apuntar arran de la presentació al Palau de la Música de les memòries de Pasqual Maragall titulades Oda inacabada: “És estrany

El fal.lus de la muralla d'Empúries

El primer cop de pic institucional i no furtiu a les excavacions d’Empúries el van donar el 23 de març del 1908 a les sis del matí Emili Gandia i tres peons contractats, a la porta meridional de la muralla romana, just on es contempla el fal.lus petri darrere meu a la foto. La datació d'aquesta primera porta trobada de la muralla --una construcció tardana de mitjan del segle II aC-- no va ser establerta fins el 1985. Anteriorment va permetre fabular sobre el seu suposat origen grec. Del fal.lus no se n’ha parlat mai, malgrat la seva ostensible presència. Els treballs iniciats a Empúries el 1908 van

Evocació de Silvana Mangano i el "negro zumbón"

Jo era molt petit quan va començar a triomfar la sensualíssima bellesa de Silvana Mangano (a Itàlia pronuncien Màngano). Però aquestes coses deixen empremta, potser perquè després la vaig admirar de nou en altres papers de maduresa. En plena expansió del neorrealisme italià, la pel.lícula Anna volia repetir el 1951 l’èxit que el mateix trio d’actors format per la Mangano, Vittorio Gassmann i Ralf Vallone havia obtingut dos anys abans amb Riso amaro, del director Giuseppe de Santis, un drama social i romàntic sobre les treballadores dels arrossars de la plana del Po, el qual ja s’havia distingit per l’alt voltatge sexual del model de bellesa que encarnava la Mangano, festejada pel matatore Vittorio Gassmann. Amb els peus a

Estan privatitzant el consum de vi

L’operació de sofisticar la imatge del vi i convertir-lo en moda elitista a preus prohibitius respon a una idea molt simple: produir menys i guanyar-hi més. El perdedor de l’operació és la gent, el costum de beure vi dintre de la dieta diària de totes les classes socials.  El vi ha perdut la batalla de la quotidianitat. Els productors comencen ara a alarmar-se per la rapacitat de la tendència, com quasi totes les que responen exclusivament a la “lògica” dels

Tal dia com avui moria Antonio Machado

Vint-i-sis dies després de passar la frontera amb l’èxode republicà espanyol, Antonio Machado moria a l’hotel Bougnol-Quintana de Cotlliure el 22 de febrer del 1939, Dimecres de Cendra. Tenia seixanta-quatre anys. Dintre de la senzillesa vocacional del poeta, la seva sepultura a Cotlliure s’ha convertit, després de no poques peripècies i polèmiques, en un memorial dels republicans que van creuar derrotats la frontera. El destí va voler que Machado i els familiars que l’acompanyaven acabessin a l’atzar a una diminuta localitat costera rossellonesa carregada d’història, on ell i la seva mare moririen poc després, executats per les penalitats de l’èxode i

Les mulates ditiràmbiques del carnaval de Rio

Monuments anatòmics de l'art de les formes

Pensava que el carnaval de Rio consistia a un gran ball tropical de disfresses i m'equivocava. En realitat és una manifestació dels pobres a les avingudes reservades perquè hi mostrin per uns dies la seva bellesa, la seva alegria, la seva música, la seva existència empolainada i radiant. El cicle menstrual de la metròpoli els concedeix aquestes dates de gràcia, amb permís per envair i aturar el país. Baixen a milers de les faveles i prenen l'asfalt

“Qué difícil es hacer el amor en un Simca 1000”

Uns usuaris potencials del nou servei

El recent anunci de l’alcaldessa del districte napolità de Barra que habilitarà una zona d’estacionament o love parking perquè les parelles puguin fer l’amor a l’interior del cotxe en un lloc més o menys segur ha portat molts mitjans de comunicació a sucar-hi pa com si descobrissin qui sap què.  En realitat es tracta d’un costum assentadíssism i jo recordo una colla de llocs predilectes, concorreguts amb nocturnitat per cotxes estacionats però basculants,

Projecció literària internacional de la tramuntana

La recent aparició de la novel.la del txec Bohumil Hrabal Jo he servit al rei d’Anglaterra, traduïda al català i al castellà per Monika Zgustovà, m’ha recordat la seva última estada el novembre del 1993 i la descripció que va escriure de la tramuntana viscuda a Cadaqués, on havia estat invitat a casa dels seus editors barcelonins. Tres anys després Hrabal moria a Praga, en caure del cinquè pis de l’hospital on es trobava internat. 

En realitat Hrabal va polsar la mateixa corda tremendista a propòsit de la tramuntana en què l’havien precedit altres

Els cavalls republicans espanyols també es van exiliar

Un fotograma de la pel.lícula de Spielberg

L’estrena de la pel.lícula Cavall de batalla, de Steven Spielberg, m’ha fet pensar en el paper de la cavalleria durant la guerra civil espanyola i l’exili que se’n va derivar. Els cavalls de l’exèrcit republicà també es van exiliar. L’Informe Valière, presentat a l’Assemblea Nacional francesa el 9 de març del 1939 arran de l’èxode registrat a la frontera, comptabilitzava 440.000 refugiats espanyols: 220.000 militars, 170.000 dones, infants i ancians; 40.000 civils vàlids, 10.000 ferits i 8.700 cavalls

Fotos amb història (9)

Al Cenacolo de Santa Apol.lònia

Als moments de saturació d'obres mestres a Florència, m’asilo en silenci al Cenacolo de Santa Apol.lònia, com en aquesta foto feta el 12 de maig del 2009, gràcies a la pista que em va facilitar el professor d'història de l'art Joaquim Garriga sobre la joia amagada en ple centre de la ciutat, a dos carrers de distància de la saturada Galleria dell'Academia amb el seu cèlebre David de Miquel Àngel, l’autèntic. El Cenacolo de Santa Apol.lònia

Avui fa un any de la mort de Jordi Barre

Jordi Barre a casa seva l'agost del 2009

L’agost del 2009 vaig tornar a visitar el cantant rossellonès Jordi Barre a casa seva i ens van fer aquesta foto. El 7 d’abril següent vaig assistir al seu concert commemoratiu dels 90 anys al Palau de Congressos de Perpinyà, ple a vessar per escoltar-lo cantar i aplaudir-lo de nou. Diuen amb raó que era el rossellonès més popular del segle XX després del mariscal Joffre. 

Quan el vaig entrevistar arran dels seus 90 anys, li preguntava sobre quin era el paper de l’amor en

Parlem-ne, dels bordells nostrats

Especialitzats en bordells

L’activitat a La Jonquera del Paradise, el prostíbul més gran d’Europa, palesa l’absència de legislació que reguli sense falsos pudors i amb una mica d’eficàcia la esclavatge modern que encarna aquest important sector econòmic, per no dir industrial, rere el qual s’amaguen tot sovint delictes penals tipificats: proxenetisme, immigració ilegal, falsificació documental i blanqueig de diners. Són delictes pels quals la setmana vinent serà jutjat a l’Audiència de Girona

Vinga, celebrem la diada de Sant Valentí!

Avui, celebració de Sant Valentí, he recordat de cop un fragment del meu dietari Alguns rastres marcats a la neu (La Magrana 2007) que parla precisament d’això: “Cada vegada em sorprèn més la freqüència amb què novel.les i pel.lícules giren al voltant del triomf de l'amor, en una proporció poc ajustada a la realitat, potser com a efecte compensatori i evasiu, com a utilitat pavloviana de la ficció. Resulta molt difícil obrir una novel.la o entrar a una sala de cinema sense entomar una història d'amor