11 d’ag. 2012

Divagacions d’agost: els escots

Aquests dies de magnànims topless femenins a les platges, penso per esperit de contradicció en la superioritat de l’astúcia dels escots. Prometen un equilibri que es desanima enfront de la prova de la veritat, ofereixen impressions de volums i textures que la realitat nua desmenteix. Malgrat tot els prefereixo, potser perquè m’agrada el teatre, almenys una dosi de teatre representada amb talent. La bellesa completament natural, a pèl, es dóna rarament. El fet de civilitzar-se sempre ha consistit a posar un punt raonable d’artifici a la cruesa de la realitat. “Los senos son las dos grandes lágrimas que llora la belleza por ser tan efímera", va escriure Ramón Gómez de la Serna al seu llibre monogràfic Senos. Avui cavil.lava a la platja que els escots continuen sent un pacte intel.ligent amb la realitat.

0 comentaris:

Publica un comentari