31 de març 2012

La bajanada de les “fronteres naturals” (1)

La dèria de la monarquia francesa de delimitar el territori gràcies a "fronteres naturals", com la del Pirineu, és una bajanada històrica i geogràfica que només va poder ser aplicada allà on ho van consentir altres monarquies com l'espanyola, indiferent --o potser acontentada-- davant del fet de cedir una part de Catalunya a un altre Estat, el qual no tenia cap més argument de pes que la seva superioritat militar, diplomàtica i administrativa. 
 La corona francesa no ho va aconseguir amb la "frontera natural" del nord, a Flandes, atès que les monarquies germàniques negociaven d'una altra manera que l'espanyola. Els catalans rossellonesos van passar a ser francesos quan no ho havien estat mai ni desitjaven ser-ho. En canvi els walons, francesos per llengua i per cultura, annexionats a França durant l’etapa napoleònica i que s'hi haurien integrat de grat, van acabar creant el minúscul Estat-tampó de Bèlgica, per la

28 de març 2012

Discussió sobre la bellesa de la Provença

Alguns homes "blasés", de tornada de tot, pretenen que el paisatge és una construcció de l’esperit, un idil.li del pensament, una valoració subjectiva de cada mirada i cada època. No és ben bé cert. Els lideratges estètics en matèria paisatgística resulten certament opinables, indemostrables, fins i tot ridículs. La bellesa sempre fa de mal codificar, però

27 de març 2012

La passió de René Char pel riu de postal a Isle-sur-la-Sorgue

Gràcies a la presència de René Char, el seu poblet natal d’Isle-sur-la-Sorgue, prop d'Avinyó, ha pogut escapar una mica –no del tot-- al destí funest de poble de postal, al tràgic do de la bellesa que li augurava la condició de “petita Venècia de la Provença”. El personatge mesurava prop de dos metres d’alçada i calçava el número 47. Darrere l’aspecte de cíclop fervorós del rugby hi vivia un dels poetes més lírics i renovadors. La lírica, com

26 de març 2012

Al camp de concentració de la platja d'Argelers

La platja d’Argelers, avui actiu focus turístic, va ser l’escenari el drama del cru hivern del 1939, recordat avui sobre el terreny per plafons informatius como el de la foto. El petit departament fronterer francès dels Pirineus Orientals va viure com un autèntic cataclisme l’arribada de mig milió de refugiats republicans espanyols en tan sols quinze dies d’hivern, compresos entre el 27 de gener i el 10 de febrer del 1939. Va constituir un dels grans

23 de març 2012

L’imperi de les flors i el seu camí d’iniciació


Prop d’un milió de devots desfilen del 22 de març fins el 20 de maig al Keukenhof, el parc floral més extens d’Europa, entre Amsterdam i l’Haia, per presenciar un dels grans espectacles del món: la floració de sis milions de bulbs (tulipes, jacints, narcisos) plantats cada any de forma diferent al llarg de les vint-i-vuit hectàrees de parterres. El cop de sang de les liliàcies en el seu instant de plenitud, l’eclosió de colors al moment més viu provoca una autèntica il.luminació de fe en la poesia de les flors. El Keukenhof és el camí d’iniciació més eficaç per

22 de març 2012

En defensa del color gris


Per alguna raó estranya, el color gris té una reputació idiota. La grisor s’utilitza com a sinònim de manca de caràcter, de monotonia i mediocritat, com si aquest to de la paleta fos equivalent al blanc brut, al mig dol, a un color neutre, mat, nebulós, apesarat, sord, àton, indecís, desesmat, pensarós, lívid i plomís. Tot això és un error. No valorar la riquesa del gris és un problema de matèria gris. En realitat constitueix un dels colors de més plenitud i saviesa de tots, el dels matisos més subtils i

21 de març 2012

L’autèntic premi Nobel de Saramago es diu Pilar del Río

L’autèntic premi Nobel que li va tocar a José Saramago no va ser el de l’Acadèmia sueca, sinó el de dos anys abans, quan va conèixer la jove periodista de TVE i traductora Pilar del Río, amb qui es casaria i conviuria els vint-i-dos anys que li quedaven en aquest món. Va ser l’època del seu triomf. L’escriptor deia que Pilar li donava idees per a la vida. L’èxit li va arribar tard, a l’últim tram d’una trajectòria plena fins aleshores d’incerteses i derrotes: als 62 anys, el 1984, amb la novel.la L’any de la mort de Ricardo Reis. Pocs mesos després coneixeria Pilar del Río. Ella ha impulsat ara

20 de març 2012

Els monumentals nus femenins de Maillol

L’escultor rossellonès Aristides Maillol va modelar i imposar una nova estatuària monumental al precís instant en que l'art modern començava a "deconstruir-la". Acabaria per ser reconegut arreu del món com el gran renovador de l'escultura del segle XX, gràcies al seus nus femenins agraciats amb el do de la monumentalitat. La vida acaba sempre per imitar l’art i avui identifiquem amb Maillol una determinada silueta de dona. Hi ha influït el fet que les seves obres s’hagin vist consagrades a un museu del més alt prestigi: vint de les peces monumentals maillolianes –quasi tota la seva producció— es troben instal.lades de manera permanent a l’aire lliure als cèntrics jardins parisencs de les Tulleries, un dels punts més visitats del món, d'on procedeix aquesta foto. El segon museu de Maillol, igual o més agraciat que les Tulleries, és la petita vall natal rossellonesa de Banyuls, on l'escultor sempre va voler viure l'altra meitat de l'any, observar, inspirar-se i crear. Al parc de les

19 de març 2012

El bunyol de l’AVE s’infla cada dia que passa

La neuràlgica línia ferroviària d’alta velocitat entre Barcelona i París acaba de rebre una altra bufetada del govern espanyol, amb l’anunci oficiós de l’enèsim retard en l’entrada en servei, situada fins ara el mes de novembre del 2012. De moment l’AVE només circula ridículament entre Figueres i París. Resulta impossible d'entendre que la principal obra pública de les últimes

18 de març 2012

"¡Visca la Pepa!", però poquet

La dificultat d’adoptar una visió consensuada dels dos últims segles d’història d’Espanya es torna a fer palesa aquests dies arran del bicentenari de la proclamació de la Constitució liberal de Cadis el 19 de març del 1812, diada de sant Josep, i per això sobreanomenada la Pepa. El fet mateix que el crit liberal de “¡Viva la Pepa!” es convertís dintre del llenguatge popular en sinònim de desgavell resulta

17 de març 2012

Una visita intencionada al Museu de l'Exili

El 1978 treballava de corresponsal del diari perpinyanès L’Independant. Vaig suggerir al col.lega René Grandó la possibilitat de preparar en comú un reportatge de restrospectiva històrica sobre el 40 aniversari de l’èxode republicà espanyol, el qual havia marcat de ple aquesta comarca fronterera. Em va sorprendre que incorporés a l’equip de treball el cronista cultural del diari,

16 de març 2012

Realitat eròtica del campanar de Cotlliure

L'erotisme és un gènere fantasiós per naturalesa, marcat per les preferències personals, sense cap necessitat d'objectivitat ni de consens. Ara bé, un dels símbols eròtics que aplega més unanimitat deu ser el campanar de Cotlliure. La seva aparença fàl.lica salta a la vista i resulta difícilment discutible. No deriva de cap interpretació, és senzillament així. Constitueix un dels pocs campanars del món plantat literalment en el mar, arran de platja, pel seu origen de torre de vigilància marinera. Més tard va ser unit a l'església i cofat amb la cúpula rosada que li donaria l'aspecte tan evident avui. 
He nedat al voltant de la seva base, he passat hores contemplant-lo, he sentit el desig de retornar sota el radi d’acció que presideix i he procurat satisfer-lo. N'he vist i n'llegit interpretacions, generalment per sota de l'encert de l'original. 
Els artistes s'hi han abocat, se n'han muntat exposicions monogràfiques. L'escenari de Cotlliure té

15 de març 2012

La fortuna d'esmorzar al mercat


Avui he anat a esmorzar al mercat. L'efervescència matinera d'aquests recintes m'estimula a començar el dia amb un punt d'alegria visual i digestiva. He menjat un tall de truita d'esbergínia i pebrot que hi cantaven els àngels, acompanyat per un pa amb tomàquet damunt del qual refulgien les gotes d'or de l'oli verge. Després de comprar el meu dinar, he tornar cap a casa amb un pas més lleuger. No sabem el que tenim amb la xarxa de mercats de productes frescos. Els hem vist tota la vida al

12 de març 2012

Record dels bombardeigs de la guerra civil

La meva mare evocava sovint amb esglai els bombardeigs sobre Barcelona durant la guerra civil per part de l’aviació italiana aliada amb Franco. Del 17 al 20 de març del 1938 se’n va van produir una tongada especialment recordada, pel balanç de 875 barcelonins morts en quatre dies, entre els quals 118 nens d’una escola que s’havien refugiat a l’església de Sant Felip Neri. En vigílies de Nadal del 1938, el nunci del Vaticà a Espanya, monsenyor Gaetano Cicognani, es va entrevistar a Burgos amb Franco para plantejar-li la possibilitat d’una treva nadalenca. No hi va haver treva. El 31 de desembre els trimotors italians van matxucar un cop més el centre urbà barceloní en quatre

El programa “Polònia” costa un preu que no fa riure

Segons informacions d’avui publicades a El País, TV 3 gasta 9 milions d’euros al mes per comprar programes a productores externes, malgrat comptar amb 1.881 treballadors en plantilla. La productora que cobra més és la del programa “Polònia”, amb 12’8 milions facturats a TV 3 entre gener del 2010 i setembre del 2011. El pressupost públic de TV 3 s’ha reduït el 2012 en un 12’8 %. El canal

11 de març 2012

Tots no podem ser Onassis


M’ha cridat l’atenció la contraposició flagrant. El diari La Vanguardia dedica avui tres pàgines destacades a un jove prodigi de la creació d’empreses. Té 19 anys i diu que Barcelona és el paradís de les empreses d‘innovació tecnològica. A les pàgines d’Economia, el mateix diari afegeix que sis gurus de la tecnologia digital apareixen entre els 35 primers rics universals de la llista Forbes 2012. 
En canvi, el diari El País dedica la portada, l’editorial i cinc pàgines interiors a relatar en detall que la crisi ha convertit el mileurisme en el somni

8 de març 2012

La cassata siciliana, una manera de viure i de celebrar-ho

A Sicília han conservat el costum del servei de pastisseria associat a la majoria de bars. S’hi pot demanar amb el mateix gest una beguda i qualsevol dels pastissos individuals que exhibeixen a la barra de l’establiment, en particular la tradicional cassata, una de les més nobles expressions de l'ànima del lloc. La cassata és el monument a una manera de viure i de celebrar-ho, una manera mig àrab, bigarrada i alhora d'una suavitat equilibrada. Culmina amb la cirera confitada més pròxima a la idea de carícia del mugró trèmul d'una nimfa, quan

7 de març 2012

La batalla de Font Romeu “n’aura pas lieu”, o potser sí

Algunes alarmes ja s’han disparat a Perpinyà arran de la rebuda avui al Palau de la Generalitat de l’alcalde de Font-romeu, Jean-Louis Demelin, defensor de la revisió del Tractat dels Pirineus del 1659, després que el ministeri francès d’Educació hagi retallat places de mestres i classes a les escoles primàries de la Cerdanya francesa, les quals representen un factor essencial per mantenir el volum de població. “Atès que el nostre país no escolta les particularitats

El dia i la nit del “calçadão” carioca

L'Avinguda Atlàntica s’adapta al traçat sinuós de la platja de Copacabana amb les amples voreres del famós “calçadão”, la calçada que actua centre de gravetat de Rio de Janeiro. El “calçadão” es converteix cada matí en un gran gimnàs ciutadà a l'aire lliure i a la tarda en bulevard de passejada. En canvi, la nit hi despulla els mites amb una brutalitat agra. El top manta de la indústria zoològica hi desplega centaures perfumats, sirenes hormonades, embriacs comuns o de pas, pidolaires acartonats,

6 de març 2012

El prodigi incert de la lluna

Confesso dedicar algunes nits a embadocar-me davant del fulgor de la lluna damunt del mirall del mar, fistonejat pels rulls dels cargols d'escuma. Les nits de lluna encara em desperten un punt d'il.lusió, m'ajuden a trobar una sensació de conciliació amb el lament de la fugida dels dies. Contemplo l'albúmina d'aquestes nits com qui escruta un prodigi incert, voluble, poc puntual a les cites, però

Seduït per les novícies brigidines de Piazza Farnese

Un motiu de la meva predilecció per la Piazza Farnese, a Roma, és l'existència a la cantonada amb Via Montserrato del palau barroc convertit en casa mare de les monges sueques de Santa Brígida, les brigidines. Hi veig entrar i sortir les novícies més atractives de tot el mapamundi de la cristiandat. Les monges de l'orde fundat per santa Birgitta Birgersdotter (Upsala 1303-Roma 1373) porten una còfia molt característica en forma de casquet semi-esfèric arrapat als cabells, travessat per dues franges entrecreuades, semblant a la caputxa típica d'algunes dominàtrix sado-massoquistes. Quan surto de sopar del restaurant Da Pierluigi, les

Si totes les estrelles de Hollywood fessin com Angelina Jolie

Alguns pensaran que ho ha fet per compensar tot el que la seva carrera deu a l’accent posat en la bellesa física i a les imatges ensucrades que projecta la majoria de vegades que apareix en públic, ja sigui al costat de Brad Pitt o als anuncis de luxe de Vuitton. Tant se me’n dóna. La qüestió és que la primera pel.lícula dirigida per Angelina Jolie, En tierra de sangre y miel, ha tingut el coratge d’abordar l’incomodíssim tema de la recent guerra de Bòsnia i fer-ho amb una postura inequívoca enfront

5 de març 2012

Allò que amaga la festa de la verema de Mendoza

El corresponsal argentí del diari La Vanguardia publica avui una crònica una mica “festivalera” del Carrusel que caracteritza la gran festa de la verema a Mendoza, la provincía interior fronterera amb Xile, al peu dels Andes, que aplega la meitat dels cellers d’Argentina, cinquè productor vinícola mundial. Jo hi afegiria, pel meu cantó,

Duran Lleida bat el rècord de permanència de Pujol

Josep Antoni Duran i Lleida es presenta per novena vegada consecutiva a la reelecció com a president del comitè de govern del seu partit UDC, al congrés que es celebrarà a Sitges el mes de maig. Tenint en compte que ja va ocupar aquest càrrec del 1982 al 1984 i, posteriorment, del 1987 fins avui, de moment ja hi porta 27 anys. Ha batut el rècord de permanència de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat. Deu ser allò de tenir fusta de líder…

El rastre perdut de Blasco Ibáñez a Menton

Cada dilluns i divendres a les deu del matí un guia municipal compareix a la portalada de la finca buida i condueix les persones que s’hi hagin presentat per seguir la visita guiada als jardins de Fontana Rosa, la propietat de Vicent Blasco Ibáñez a la ciutat francesa de Menton (Costa Blava), on l’escriptor valencià va morir el 1928. És l’única manera d’entrar-hi. Ara és un jardí municipal, en curs de restauració. L’espectacular propietat es troba en lenta rehabilitació, la figura de Blasco Ibáñez no. Ni a França ni al seu país. L’única

4 de març 2012

“Partagás y nada más”

Són escassíssims els llibres d’autor sobre cigars havans, vull dir que no siguin catàlegs publicitaris més o menys encoberts. Per això encara és més important que els pocs que existeixen no desbarrin. Guillermo Cabrera Infante afirmava al seu llibre Puro humo amb molta lleugeresa a propòsit dels conreus del millor tabac del món al seu país natal: "El otro lugar mucho más famoso es Hoyo de Monterrey, que es lo que significa: un agujero en la tierra que perteneció a algún

3 de març 2012

El vi de Banyuls, l'esperit d'un microcosmos

Abans de ser un vi, el Banyuls és un territori mil.lenari i una cultura empedreïda, probablement la més antiga d'aquest extrem del Mediterrani. L'antiguitat salta a la vista davant la miniatura de paisatge "grec" dels quatre municipis sobre els quals s'estén l'apel.lació: Cervera de la Marenda, Banyuls, Portvendres i Cotlliure. El dibuix dels 6.000 quilòmetres de velles feixes de pedra seca, els murets de pissarra i les escorrenties empedrades en peu de gall s'enfilen pels pendents més inhòspits per aprofitar la magra capa de terra aspra, sovint

2 de març 2012

L’aroma de la marihuana de Rasquera

Sempre tan amable, el conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, ha deixat clar que si es du a terme el projecte de plantació de marihuana a Rasquera (Ribera d’Ebre, 900 habitants) per a l’autoconsum dels membres d’un club barceloní de fumadors amb 5.000 socis, els mossos d’esquadra portaran l’ajuntament als tribunals perquè decideixin si és delicte. El consistori de Rasquera va decidir democràticament dimecres passat en el ple municipal llogar terrenys amb aquesta finalitat, a un poble castigat per la crisi agrícola i que veu en la iniciativa una possibilitat

El banquer indultat cobra 11 milions d’euros de sou anual


Segons les xifres oficials publicades aquesta setmana pel Banco de Santander, el seu conseller delegat, Alfredo Sáenz, va rebre el 2011 un sou de 11,6 milions d’euros, entre retribució fixa i variable. L’any anterior el seu salari havia estat de 9,8 milions. El president del banc, Emilio Botín, s’ha hagut de conformar el 2011 amb una retribució de 4,5 milions. Alfredo Sáenz va ser indultat pel