25 de març 2013

Pompeia: la febre de la ciutat inert i el passat vivent

La fascinació massiva que exerceix el jaciment arqueològic de Pompeia no és estranya, potser només una mica morbosa. La ciutat romana més ben conservada, morta i alhora intacta, permet recórrer la vida quotidiana de vint segles enrere sense el més mínim afegit ni reconstrucció, tal com la va sepultar en poques hores la pluja de lava i cendra del Vesubi, el 24 d’agost de l’any 79 dC. La Pompeia inert és pura història vivent i els dos milions de visitants anuals la senten bategar sobre el terreny. Com si no en tingués prou amb ser el monument més visitat d’Itàlia, les exposicions sobre les últimes
troballes de Pompeia es multipliquen arreu del món. En aquests moments en coincideixen tres: al Museu Britànic de Londres, al centre d’Art Canal de Madrid i al Museu d’Art de Cleveland.
L’any 1992 ja em va sorprendre a Londres una exposició sobre Pompeia patrocinada per la multinacional IBM, amb 200 peces autèntiques i, sobretot, les innovadores pantalles interactives per recórrer virtualment tot el jaciment. El 2011 em va sorprendre de nou Pompeia com exposició temporal d’ampli públic al Museu Maillol de París. Ara torna a desplegar-se simultàniament a Londres, Madrid i Cleveland… Els organitzadors saben el que fan i tenen tota la raó. 
Una capa de cendra de sis metres de gruix va servir durant segles de sudari protector i va permetre la prodigiosa conservació de la trama urbana amb tots els detalls, inclosos alguns cossos humans immobilitzats a l’instant fatídic, modelats en la lava petrificada. El rei borbó de Nàpols i Sicília –i futur Carles III d’Espanya—va encarregar les primeres excavacions pompeianes al cos de d’enginyers de l’exèrcit espanyol el 1748. 
Pompeia es troba ben comunicada amb Roma i Nàpols. Des de la capital italiana, el tren situa còmodament el viatger a Nàpols en una hora de trajecte. Al port napolità els trens locals i els autobusos fins l’estació de Pompei Scavi (direcció Sorrento) cobreixen el recorregut en menys de mitja hora, per contemplar el traçat viari de l’antiga ciutat, les edificacions dedicades als múltiples usos i la disposició i decoració interior: circ, amfiteatre, cases de diferents classes socials, tavernes, botigues, tallers artesanals, safareigs, termes i bordells, inclús amb les frases de promoció guixades a les parets o els preus i anuncis dels productes i serveis. 
Dos terços de Pompeia encara es troben sota la cendra, només se’n visiten 15 de les 67 hectàrees. Més ric seria encara el seu testimoni si no hagués patit un altre diluvi de foc més recent, matxucada pels bombarders britànics i nord-americans de les tropes aliades el 24 d’agost del 1943, el quals combatien una suposada divisió panzer alemanya amagada entre les ruïnes. A més de la destruccions directes, les explosions van obrir esvorancs i van deixar a la intempèrie murs i frescos. Allò que l’estrat de cendra havia conservat durant divuit segles, la pluja ho va destruir en pocs anys. 
Des del 2006 Pompeia es troba agermanada amb Tarragona, amb el mateix propòsit de fer parlar les ruïnes romanes al món d’avui, i amb l’ajuda de les modernes exposicions temporals arreu del món.

0 comentaris:

Publica un comentari