7 de febr. 2014

Quan convé munten referèndums sobre hipòtesis fabuloses

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Un prestigiós i estimat club de futbol com el Barça es permet reconèixer oficialment al seu balanç un deute net de 331 milions d’euros i malgrat això embarcar els socis en un referèndum per convertir el Camp Nou en “el complex esportiu més gran del món” mitjançant un pressupost estimat de 600 milions d’euros, sense que el referèndum aclareixi quin serà el projecte arquitectònic elegit ni el patrocinador d’una quarta part del cost que
adjuntarà el seu cognom de marca al del Camp Nou. No deu ser casual que la presentació del macroprojecte de remodelació de l’estadi i la convocatòria del referèndum entre els socis intervinguin pocs dies després de la dimissió del president de l’entitat, un cop admesa a tràmit pels tribunals una denuncia pels comptes por clars de l’astronòmic fitxatge de Neymar (dels 57,1 milions d’euros que el club va dir als 86,2 milions que sembla admetre ara), en un context de crisi econòmica i de descens d'espectadors que poden pagar l’entrada als partits (la Premier League i la Bundesliga omplen els estadis amb una política de preus populars, la Lliga española té un índex del 64 % de localitats ocupades i continua baixant).
L’actual junta directiva del FC Barcelona admet arrossegar el deute de 331 milions d’euros i que la temporada passada només va rebaixar-lo de 3 milions, malgrat estar previst als seus comptes de fer-ho en 40 milions. Sense el fitxatge de Neymar el deute hauria disminuït de 50 milions d’euros, però van fitxar Neymar.
Queda el “consòl” de saber que el Real Madrid té un deute reconegut de 540 milions d’euro i que això no li va impedir tampoc el fitxatge astronòmic del jugador Gareth Bale per prop de 100 milions d’euros. El conjunt de clubs de la Lliga espanyola deuen 3.600 milions d’euros, dels quals 600 milions a Hisenda i 17 milions a la Seguretat Social. 
El deute endèmic consentit als clubs de futbol no és només un problema del Barça, encara que no tots es llancen a macroperacions immobilàries de remodelació dels seus estadis. El deute que any rere any les autoritats permeten acumular als clubs de futbol, no pas als ciutadans comuns, constitueix un tracte fiscal de favor. Ha estat denunciat davant del comissari de Competència de la Unió Europea, Joaquín Almunia, el qual s’ha afanyat a declarar que les indagacions sobre l’assumpte per part de l’organisme comunitari es troben en fase preliminar. 
El president del Consell Superior d’Esports (l’òrgan de l’administració de l’Estat en l’àmbit esportiu), Miguel Cardenal, ja manifestava el mes de maig del 2012: “El futbol espanyol és deficitari, cada any genera 1.800 milions i en gasta 2.100. Cap ciutadà espanyol no pot entendre que li exigeixin que pagui i als clubs no”. El 5 d’agost d’aquell mateix any el diari El País escrivia en un comentari editorial: “L’estructura de la Lliga espanyola ha estat segrestada per interessos obscurs, en perjudici dels equips que no se sotmetin a condicions quasi mafioses”. 
El referèndum convocat per la junta directiva del Barça potser encobrirà altres aspectes dels comptes del club. Les fabuloses maquetes i les rutilants simulacions que han presentat del macroprojecte potser enlluernaran una part dels socis i afalagaran la seva convicció de defensar més que un club. Una altra part d’aquells que experimentem la màgia del futbol continuem pensant que comporta una dosi cada cop més excessiva de prestidigitació.

0 comentaris:

Publica un comentari