25 de juny 2015

Artur Mas, el cinisme polític del president de les retallades

 També publicat a Eldiario.es

Davant del càstig electoral registrat a les últimes eleccions municipals contra la dura política de retallades socials i desigualtats en augment protagonitzada pel PP a Espanya i per Convergència a Catalunya, el president Artur Mas ha aprofitat la desunió del seu soci de coalició per remodelar el consell executiu amb la cínica intenció de “situar la justícia social al frontispici de la política i de les prioritats de la Generalitat de Catalunya”. Per rematar la incredulitat justificada que desperta la seva afirmació, ha nomenat vicepresidenta i portaveu del govern la consellera Neus Munté, la qual ha dirigit fins ara aquelles retallades en el terreny més injust, des del departament de Benestar Social. La conselleria de nom
tan enganyós ha estat l’encarregada de reduir les prestacions i ajudes més sensibles als sectors més castigats.
No només deu haver valorat la seva eficiència en la comesa. Potser també hi ha pesat la trajectòria anterior com a secretària general adjunta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (les Joventuts de Convergència), sense deixar de ser alhora membre de l’executiva de la federació de serveis públics del sindicat UGT, en un destacat exercici de compaginació de principis. 
La presidenta de la Mesa del Tercer Sector, Àngels Guiteras, sempre conciliadora malgrat tractar cada dia amb els problemes socials més candents, s’ha afanyat a reconèixer: “Volen mostrar que l’eix social no pot anar darrere del nacional”. La pretensió provoca alguna cosa més que escepticisme. 
No poden intentar tergiversar la realitat d’una manera tan barroera aquells que han dirigit amb vocació ideològica i contundència pràctica durant els últims anys del seu govern les retallades de serveis públics més brutals, aquells que pretenen conviure amb la manca més elevada des de fa dècades de llocs de treball i de sous dignes o que tenen les seus socials del seu partit embargades judicialment per casos de corrupció pendents de judici. 
La lluita contra l‘augment accelerat de les desigualtats no ha estat mai al “frontispici de la política i de les prioritats de la Generalitat” d’Artur Mas, ben al contrari. Tampoc no ho estarà a partir d’ara, per més que hagi flairat a les urnes el vent que bufa i que vulgui corregir el rumb del seu timó, si més no de paraula. 
La gestió de la crisi per part del PP a Espanya i de Convergència a Catalunya ha anat en una direcció que la majoria de ciutadans han comprovat en pròpia pell. Contra aquesta comprovació no n’hi haurà prou amb declaracions verbals d’intencions, amb donar les culpes a un altre o amb embolicar-se amb la bandera de la pàtria que han governat en funció dels interessos de les elits, de la minoria que la crisi ha enriquit encara més.

0 comentaris:

Publica un comentari