11 d’ag. 2015

Pompeia: la ciutat inert del passat vivent, sobre el terreny

La fascinació que exerceix el jaciment arqueològic de Pompeia no és estranya, potser només una mica morbosa. La ciutat romana més ben conservada, morta i alhora intacta, permet recórrer la vida quotidiana de la gent de vint segles enrere sense el més mínim afegit ni reconstrucció, tal com la va sepultar en poques hores la pluja de lava i cendra del Vesubi el 24 d’agost de l’any 79 dC. Cap altre jaciment arqueològic ha aportat tanta informació directa sobre el seu passat. Més de 2 milions de visitants anuals senten bategar la Pompeia inert sobre el terreny, sobretot ara que les excavacions i restauracions han reprès amb una mica més
d'empenta. Com si no en tingués prou amb ser el jaciment més visitat d’Itàlia (2,7 milions d'entrades l’any passat), les exposicions sobre les últimes troballes de Pompeia es multipliquen arreu del món. Enguany li ha tocat al propi jaciment i al veí Museu Arqueològic de Nàpols, els quals dediquen fins el novembre una exposició temporal a la influència que la ciutat romana enterrada pel Vesubi ha exercit en obres d’art d’arreu d’Europa, amb peces prestades per múltiples museus.
L’any 1992 ja em va sorprendre a Londres una exposició sobre Pompeia patrocinada per la multinacional IBM, amb 200 peces autèntiques i, sobretot, les aleshores innovadores pantalles interactives per recórrer virtualment tot el jaciment. El 2011 em va tornar sorprendre Pompeia com exposició temporal d’ampli públic al Museu Maillol de París. El 2013 va desplegar-se de nou, simultània. 
Una capa de cendra de sis metres de gruix va servir durant segles de sudari protector i va permetre la prodigiosa conservació de la trama urbana amb tots els seus detalles, inclosos alguns cossos humans sorpresos a l’instant fatídic, modelats en la lava petrificada. El rei borbó de Nàpols i Sicília –futur Carles III d’Espanya— va encarregar les primeres excavacions pompeianes al cos de d’enginyers de l’exèrcit espanyol el 1748. 
Pompeia es troba ben comunicada amb Roma i Nàpols. Des de la capital italiana, el tren situa còmodament el viatger a Nàpols en una hora de trajecte. Des del port napolità, els trens locals i els autobusos fins l’estació de Pompei Scavi cobreixen el recorregut en menys de mitja hora. La visita permet contemplar el traçat viari de l’antiga ciutat, les edificacions i la seva disposició i decoració interior: circ, amfiteatre, cases de diferents classes socials, tavernes, botigues, tallers artesanals, safareigs, termes i bordells amb les frases de promoció guixades a les parets o els preus i anuncis dels productes i serveis. 
Dos terços de Pompeia encara es troben sota la cendra, només se’n visiten 15 de les 67 hectàrees. Més ric seria encara el seu testimoni si no hagués patit un altre diluvi de foc més recent, matxucada pels bombarders britànics i nord-americans de les tropes aliades el 24 d’agost del 1943, el quals combatien una suposada divisió panzer alemanya amagada entre les ruïnes. A més de la destruccions directes, les explosions van obrir esvorancs i van deixar a la intempèrie murs i frescos. Allò que l’estrat de cendra havia conservat durant més de divuit segles, la pluja ho va destruir en pocs anys. 
Des del 2006 Pompeia es troba agermanada amb Tarragona, amb el mateix propòsit de fer parlar les ruïnes romanes al món d’avui, amb l’ajuda també de modernes exposicions temporals.

0 comentaris:

Publica un comentari