29 d’oct. 2015

Sucosa entrevista a Josep M. Bricall, home de poques entrevistes

La sucosa entrevista de Siscu Baiges a l’exconseller i exrector Josep M. Bricall publicada per aquest diari posa de relleu que al país subsisteixen algunes ments clares, agosarades i pràctiques. Davant de la plètora de portaveus, opinadors i tertulians quotidians, Bricall evita generalment contribuir al maremàgnum. No acostuma a concedir entrevistes. Va ajornar durant un any la sol.licitada per Siscu Baiges en nom d’aquest diari. Això no significa que aquells que prefereixen no prodigar-se a les tribunes públiques no tinguin una postura sucosa,
clara, agosarada i pràctica sobre l’actualitat del país, com torna a palesar Bricall. Anteriorment s’havia expressat en la mateixa línia a una breu entrevista d’”Els matins de TV 3” l’octubre del 2014 i al programa “(S)avis” del Canal 33 el febrer del 2015.
Preguntat ara per Siscu Baiges sobre la situació política que viu Catalunya, arrenca l’entrevista amb paraules diàfanes: “És un desastre. Això acabarà malament. Ho vaig dir des del primer dia. Aquest procés s’ha fet malament. El que no pots fer és tirar-te contra la paret per trencar-te el cap. És un principi fonamental de la vida, no de la política. He arribat a la conclusió que no volen la independència. Les coses a la vida no es porten així. Ni en política ni en res”. 
A propòsit de l’actual president en funcions de la Generalitat, puntualitza: “Recordem que Artur Mas va contribuir a retallar l’Estatut, quan va negociar-lo amb el president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, a canvi que Pasqual Maragall no es presentés a la presidència de la Generalitat. És molt lleig. Com a mínim, diria que és pecat. Això no es fa”. 
Josep M. Bricall formula de nou al llarg de l’entrevista una estratègia política pragmàtica de negociació amb Espanya, hereva del seu mentor Josep Tarradellas i posada al dia en funció de l’actualitat europea, de la qual subratlla les lliçons brindades els últims mesos per un president de govern de 41 anys anomenat Alexis Tsipras. Tota l’entrevista és una lliçó de realisme polític tarradellià posat al dia, amb la característica ironia incisiva i una manca de pèls a la llengua perfectament compaginable amb les formes exquisides i alhora contundents d’expressió concreta de les coses. 
Josep M. Bricall, nascut a Barcelona el 1939, va ser secretari general de la presidència de la Generalitat del 1977 al 1979, conseller de Governació del 1979 al 1980, catedràtic d’Economia, diputat al Parlament de Catalunya com a independent a les llistes del PSC del 1984 al 1986, rector de la Universitat de Barcelona del 1986 al 1994, president de la Conferència de Rectors d’Europa del 1994 al 1999 i autor de l’anomenat “Informe Bricall” sobre el futur de la universitat.  
Va retornar breument a l’àmbit de la gestió política el 2004, quan va ser nomenat pel president Pasqual Maragall comissionat per al disseny del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA). Entre d’altres treballs d’economia, va publicar el 2003 el llibre més polític i personal Memòria d’un silenci. El seu últim treball Cinco ensayos sobre la crisis va rebre el 2013 el premi al millor llibre d’economia de l’any per part del Col.legi d’Economistes de Catalunya. És doctor honoris causa per diverses universitats. 
A qualsevol altre país de tradició democràtica sòlida els camins d’actuació que suggereix Bricall per defensar els interessos de Catalunya es veurien valorats d’una manera més habitual. La entrevista publicada a aquest diari el dilluns 19 d’octubre no va durar més de tres dies entre els trenta o quaranta titulars de la portada.

0 comentaris:

Publica un comentari