14 de des. 2015

Laura Simó: ha nascut una estrella del tango

Fa temps que penso –i no sé si li he dit mai— que si algun dia Laura Simó decidís cantar tango argentí ho faria fabulosament bé, igual com despunta en el jazz i la cançó melòdica amb la seva privilegiada veu. Aquest dia imprevist va arribar ahir diumenge a l’Auditori Enric Granados de Lleida, arran del concert simfònic amb l’Orquestra Julià Carbonell i el pianista Albert Guinovart. Es tractava d’una col.laboració limitada per part de Laura Simó a la interpretació vocal d’uns tangos del programa, però va ser la confirmació sota els focus de la meva vella convicció, encara que la cantant es veiés mal emplaçada a un extrem desèrtic de l’escenari i mal
amplificada per la sonorització al començament.
El concert titulat “Els millors tangos amb l’OJC i Albert Guinovart” presentava els arranjament simfònics que el pianista i compositor va enregistrar el 1998 al CD “Infamia. Tangos de Barcelona” amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, editat pel segell Decca. En aquella ocasió la vocalista era la nord-americana Julia Migenes, ahir va assumir el paper Laura Simó. 
Repetien els altres dos pilars destacats de la iniciativa del 1998 al costat d’Albert Guinovart: el bandoneonista Marcelo Mercadante (d’una carrera musical molt activa, el vespre anterior havia tocat amb el seu quintet a Girona i l’endemà ho feia a l’Astrobali barceloní amb el duet que forma amb el guitarrista Gustavo Battaglia) i la violinista Olvido Lanza (que és la nostra Viktoria Mullova, encara que un part del país no se n’hagi adonat). El contingut d’aquell CD no va pujar mai a l’escenari en viu, una carència que va quedar reparada ahir a l’Auditori de Lleida. 
Potser era lògic que a Lleida no s’utilitzés el títol “Infamia. Tangos de Barcelona” del repertori simfònic que presentaven. Això no treu que l’aposta de Guinovart a favor del tango fos idèntica, amb l’únic afegit com a obertura de la peça “Terra”, del concert per a piano i orquestra d’ell mateix, estrenat el 2012. Tots els altres temes procedien del disc del 1998, inclòs l’exquisit “Tango en re major” d’Isaac Albéniz (de la Suite España op. 165), que és una havanera com una casa, per recordar la naixença mestissa del gènere argentí. 
No tot van ser tangos. El programa també incorporava la cèlebre copla espanyola “Tatuaje”, de Manuel Quiroga i Rafael de León (alterna a les estrofes el ritme de vals amb el de tango) i l’exquisida cançó mexicana “Júrame”, de María Grever. 
Van formar part igualment del concert els tangos escrits per Guinovart mateix, “Arrebato” (instrumental compost inicialment per al musical Desconcerto grosso) i “Lo más profundo es la piel”, amb lletra de Manuel Vázquez Montalbán per al musical Flor de nit. El pianista també ha escrit la banda sonora de la pel.lícula nord-americana Valentina's Tango (2006), del director Rogelio Lobato, editada en CD pel segell barceloní Tritó, de la qual ahir va interpretar-ne una suite. 
Ara que s’ha complert el meu somni improbable d’escoltar Laura Simó cantar tango, ja només falta que algún dia igualment imprevist ressusciti com va fer Llàtzer l’inoblidable duet Estamos Reunidas que va formar amb Carme Canela, l’altra gran dama de tots els gèneres de Barcelona. Si pot ser amb Guinovart al piano, Mercadante al bandoneó i Olvido al violí, amb una gran orquestra al darrere. Fins aquell dia Barcelona no serà una ciutat cosmopolita ni Catalunya un país decent, per més que diguin.

0 comentaris:

Publica un comentari