8 de jul. 2016

“Eu sei que vou te amar”: Vinícius de Moraes encara omple festivals

Dos dies després de fer-ho al festival d’estiu de Madrid i ahir a València, avui divendres pugen a l’escenari del Festival de Pedralbes barceloní (entrades de 148 € a 58 €) els septuagenaris Toquinho i Maria Creuza, abraçats encara a la fama del lletrista Vinícius de Moraes i al disc que van gravar amb ell l’any 1970 al café-concert La Fusa de Buenos Aires. Vinícius de Moraes és mort des del 1980, però el nom d’O Poetinha continua sent un reclam. Ell va revolucionar les cançons d’amor, van canviar el concepte narratiu heretat dels boleros i les antigues balades per una nova descripció de la sensibilitat de la classe mitjana urbana, un llenguatge espontani d'oralitat col.loquial, una nova economia literària, una lírica planera, sensual i murmurant
enfront de l'exuberància grandiloqüent dels estils anteriors. Va acabar caient en el romanticisme ensucrat de sempre, però a la seva manera.
Sempre serà l'autor de la lletra de “Eu sei que vou te amar”, "Chega de saudade", “Tarde em Itapoa” o "Garota de Ipanema". “Eu sei que vou te amar, por toda a minha vida vida eu vou te amar”… En realitat, com ha tornat a recordar aquests dies Toquinho, l’autor d’aquests versos es va casar o aparellar fins a nou vegades, només comptant les parelles “estables”, sempre molt més joves que ell... 
Llicenciat en dret, Vinícius va entrar al cos diplomàtic, ocupació que li permetria viure a Los Angeles del 1946 al 1950 i a París del 1953 al 1956, l‘any del retorn a Rio per abocar-se a la carrera literària i a l'estrena de l'obra de teatre Orfeu da Conceição, que determinaria el seu futur. Entre 1958 i 1965 va escriure més de cinquanta lletres de cançons amb Jobim, quaranta amb Baden Powell, trenta amb Carlos Lyra, vint amb Edu Lobo, a més de col.laboracions amb Pixinguinha, Ary Barroso, Moacyr Santos, Toquinho i altres. Les lletres de Vinícius era tan simples com les anteriors, però amb un nou lèxic i un nou posat, com els boleros coetanis del mexicà Armando Manzanero. 
Un dels grans cronistes de la premsa brasilera, Rubem Braga, ha deixat un dels retrats més cenyits de l’irrepetible Vinícius de Moraes. El periodista assistia a un dels shows del vell amic quan aquest va exclamar a l'escenari, en un dels seus sospirs poètics: "Ah, la cosa més bona del món és menjar un bon pastís al costat de la dona estimada"... El cronista, amagat a la platea, va trencar el silenci per replicar en veu baixa: "Està ben gagà, és molt millor menjar la dona estimada al costat d'un bon pastís". 
Ja sé que les lletres amoroses de Vinícius fan trampa moltes vegades, però jo encara pagaria més de 50 € per escoltar en viu una bona interpretació sospirant de: “Eu sei que vou te amar, por toda a minha vida eu vou te amar”…

0 comentaris:

Publica un comentari