11 de jul. 2016

La recerca de la fossa de García Lorca no és un fulletó, però s’hi assembla

El novembre de l’any passat el diari La Vanguardia publicava que estava a punt d’iniciar-se el tercer intent des del 2009 de trobar la fossa comuna on va ser enterrat Federico García Lorca, afusellat pels franquistes als afores de Granada el 17 d’agost del 1936. L’operació es trobava pendent d’un últim permís de la Junta d’Andalusia a l’equip internacional dirigit per l’historiador Miguel Caballero i l’arqueòleg Javier Navarro, que treballen sense suport oficial i amb fons propis procedents de donacions i micromecenatges. És el mateix equip que va dur a terme el segon intent entre novembre del 2014 i febrer del 2015, quan l’excavadora va ser requerida per netejar la neu de l’autovia veïna i no va tornar. La mateixa notícia del tercer intent va ser exposada de nou àmpliament a El Periódico el 18 d’abril d’enguany, sense que aquell últim permís pendent hagués arribat encara. Ha estat repetida per La
Vanguardia del 3 de juliol, a doble pàgina i luxe de detalls, tot i que el permís continua sense materialitzar-se i els treballs sense arrencar. La recerca de la despulla del poeta espanyol més conegut mundialment no s’hauria de convertir en un fulletó, però s’hi converteix des de fa temps com a testimoni de l'absència de política d’Estat sobre les fosses comunes de la Guerra Civil.
El grup de treball de l’ONU sobre desaparicions forçades va enviar el juliol del 2014 al govern espanyol una informe duríssim, després de visitar el país per indagar sobre la situació de les víctimes del franquisme. Donava al govern un termini de 90 dies per presentar un pla d’acompliment de les 42 recomanacions de l’informe al voltant d’una “política d’Estat permanent per donar veritat i justícia a les víctimes”, d’acord amb el dret internacional i amb la declaració sobre desaparicions forçades que Espanya va ratificar l’any 2010. 
L’organisme de l’ONU requeria que el govern creés “una entitat estatal dotada de suficients recursos humans, tècnics i financers” per elaborar una base de dades central sobre desapareguts del franquisme i un “pla nacional de recerca”. El govern, per contra, va eliminar partides pressupostàries destinades a finançar la localització de fosses d’afusellats per part de les associacions de familiars. 
El mateix mes de juliol del 2014 el director de l’Equip Argentí d’Arqueologia Forense, Luis Fondebrider, pioner en la identificació de víctimes de la dictadura militar argentina, declarava a Barcelona: “Espanya és un cas únic, hi ha molt pocs països que no hagin fet res per identificar les seves víctimes després d’un conflicte. Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, amb més fosses comunes per obrir” (La Vanguardia, 8-7-2014). 
L’anterior govern socialista va elaborar l’any 2010 un mapa de 1.821 fosses d’afusellats del franquisme (240 a Catalunya, més un altre centenar localitzades posteriorment), elaborat amb dades de les comunitats autònomes i les associacions de familiars, sense comptar les 550 fosses i les 5.277 víctimes ja exhumades fins aleshores. Calculava que la xifra d’aquests desapareguts superava les 100.000 persones. La pràctica totalitat d’aquelles 1.821 fosses reconegudes continuen pendents d’explorar i dignificar, inclosa la de García Lorca. 
La monumental biografia d’Ian Gibson sobre el poeta es va equivocar pel que fa a la localització de la fossa on va ser enterrat pels botxins, juntament amb altres afusellats l’agost del 1936 als voltants de Granada. Això no obsta que aquest mes de juliol Ian Gibson i els editors hagin convocat la premsa al restaurant barceloní Set Portes dintre de la gira de promoció de la reedició de cinc llibres seus, amb alguns retocs de posada al dia: els tres volums sobre García Lorca i els dedicats a Machado i Buñuel. 
El flamant Centre García Lorca que s’havia d’inaugurar a Granada el juny del 2015, després de 10 anys d’obres i 23 milions d’euros d’inversió, va sumar incomptables retards i va obrir finalment sense el llegat de documents del poeta, pendents de traslladar des de la Residencia de Estudiantes madrilenya. Tot allò relacionat amb la posteritat de García Lorca que depèn de les institucions oficials és encara avui, en plena democràcia, un testimoni viu, vivíssim, de les vergonyes que arrossega el país enfront del seu passat.

0 comentaris:

Publica un comentari