Un espectacular muntatge multimèdia es projectarà la nit de Cap d’Any damunt la façana de la cèlebre catedral gòtica de la ciutat alemanya de Colònia i de tots els edificis històrics del centre urbà. La iniciativa tracta de contrarestar les seqüeles col.lectives del recent atemptat de Berlín i també l’alarma social provocada per l’ominosa nit de Cap d’Any anterior a Colònia, durant la qual es van produir agressions massives contra 600 dones (en part refugiades acabades d’arribar) al voltant de l’estació i de la catedral. Només s’han investigat fins ara 73 presumptes agressors. Pocs han estat condemnats a penes menors, per robatori. La pròpia alcaldessa, Henriette Reker, havia guanyat les eleccions l’octubre anterior, l’endemà de ser apunyalada al carrer
per un energumen neonazi que li retreia el seu suport a la política d’asil als refugiats. Va obtenir el càrrec des del llit de l’hospital en què es recuperava.
per un energumen neonazi que li retreia el seu suport a la política d’asil als refugiats. Va obtenir el càrrec des del llit de l’hospital en què es recuperava.
Colònia no és un municipi qualsevol. Amb un milió d’habitants, representa la quarta ciutat d’Alemanya després de Berlín, Munic i Hamburg. El seu alcalde, Konrad Adenauer, va ser president del país del 1949 al 1964.
Abans de visitar la ciutat per primer cop, vaig demanar consell al benèvol amic germanòfon Josep M. Carandell. Em va contestar alçant-se de la cadira, traient pit i recitant amb èmfasi la traducció una mica nyonya de Teodor Llorente de l’estrofa de Heine:
El Rin sagrado desata su fabuloso caudal
y en sus márgenes de plata Colonia
copia y retrata su famosa catedral.
El Rin i la catedral de Colònia són fenòmens d’una magnitud simbòlica desacostumada, als quals s’hi suma la restauració de tot el centre històric després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. Van aprofitar per soterrar el trànsit rodat a la riba del Rin, restituïda als passejants, dintre d’una autèntica mutació urbana a una ciutat històrica nova de trinca.
El riu navegable més important d’Europa occidental protagonitza el caràcter de Colònia des de l’època de la fundació romana de la ciutat. Avui discorre pel centre urbà amb una placidesa de gegant paternal, alterada en algunes ocasions per les tensions racistes. L’espectacle multimèdia de Cap d’Any encarregat per l’Ajuntament vol combatre-ho amb una altra imatge de convivència, modernitat i celebració cívica.
Cavil.lo que intenta ajudar a dibuixar una identitat actual, vertebrar una vida en comú i donar-li un sentit que no sigui el d’un pompós castell inhabitable, una lluminària pedant, una proesa de la xenofòbia i de la desigualtat reviscolades.
Suposo que vol empènyer a despullar la mirada davant del regal dels déus que és la dignitat ciutadana posada per damunt de la permanent erosió moral de la incomprensió, fomentar les petites coses plurals i mestisses de la vida que resulten commovedores per aquells que són capaços de fixar’-s’hi i no refotre-se’n, convertir-les en reflex compartit que no necessita més reconeixement que la capacitat de capturar l’emoció de la realitat enfrontada al mal, d'entrar en complicitat amb la qualitat dels sentiments davant la geografia gèlida de la mesquinesa, celebrar la senzillesa i la grandesa de la llibertat, enaltir l’ànima que defineix els humans i alhora els diferencia entre ells, amb la convicció que és més important el caràcter que la riquesa, que la vida és curta i l’amor és poc per raons difícilment objectivables, a Colònia i arreu.
En aquest sentit, doncs, m'hi apunto: Bon any a tothom!
Abans de visitar la ciutat per primer cop, vaig demanar consell al benèvol amic germanòfon Josep M. Carandell. Em va contestar alçant-se de la cadira, traient pit i recitant amb èmfasi la traducció una mica nyonya de Teodor Llorente de l’estrofa de Heine:
El Rin sagrado desata su fabuloso caudal
y en sus márgenes de plata Colonia
copia y retrata su famosa catedral.
El Rin i la catedral de Colònia són fenòmens d’una magnitud simbòlica desacostumada, als quals s’hi suma la restauració de tot el centre històric després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. Van aprofitar per soterrar el trànsit rodat a la riba del Rin, restituïda als passejants, dintre d’una autèntica mutació urbana a una ciutat històrica nova de trinca.
El riu navegable més important d’Europa occidental protagonitza el caràcter de Colònia des de l’època de la fundació romana de la ciutat. Avui discorre pel centre urbà amb una placidesa de gegant paternal, alterada en algunes ocasions per les tensions racistes. L’espectacle multimèdia de Cap d’Any encarregat per l’Ajuntament vol combatre-ho amb una altra imatge de convivència, modernitat i celebració cívica.
Cavil.lo que intenta ajudar a dibuixar una identitat actual, vertebrar una vida en comú i donar-li un sentit que no sigui el d’un pompós castell inhabitable, una lluminària pedant, una proesa de la xenofòbia i de la desigualtat reviscolades.
Suposo que vol empènyer a despullar la mirada davant del regal dels déus que és la dignitat ciutadana posada per damunt de la permanent erosió moral de la incomprensió, fomentar les petites coses plurals i mestisses de la vida que resulten commovedores per aquells que són capaços de fixar’-s’hi i no refotre-se’n, convertir-les en reflex compartit que no necessita més reconeixement que la capacitat de capturar l’emoció de la realitat enfrontada al mal, d'entrar en complicitat amb la qualitat dels sentiments davant la geografia gèlida de la mesquinesa, celebrar la senzillesa i la grandesa de la llibertat, enaltir l’ànima que defineix els humans i alhora els diferencia entre ells, amb la convicció que és més important el caràcter que la riquesa, que la vida és curta i l’amor és poc per raons difícilment objectivables, a Colònia i arreu.
En aquest sentit, doncs, m'hi apunto: Bon any a tothom!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada