El xamfrà dels cignes desapareguts i el mal negoci de tots

Quan aquest edifici era la seu corporativa d’Aigües de Barcelona, al xamfrà del Passeig de Sant Joan amb Diputació, en lloc de l’actual reixa opaca i blindada hi havia un petit estany amb dos cignes majestuosos i quasi domèstics a peu de carrer, com un símbol promocional de l’empresa davant dels vianants i usuaris. Ho recordo molt bé, el meu pare hi va treballar durant llargs anys. Anar-lo a buscar a la sortida de l'oficina o passar-hi per davant un cop jubilat significava contemplar els moviments elegants dels dos cignes, decoratius però ben vius, colltorts amb tanta prestància natural. Una barrera metàl.lica molt baixa impedia endinsar-se a l’estany i molestar els cignes. De vegades desapareixia algun dels dos animals o tots dos alhora, potser víctimes de la contaminació o d’alguna bretolada
o de l’edat. Aviat hi reapareixien uns altres exemplars de la mateixa espècie. Cignes, no ànecs. No pretenien tenir la grandiositat escènica del clàssic ballet de Txaikovski El llac dels cignes, però es deixaven contemplar de prop en les seves evolucions naturals en ple barri de l’Eixample.

L’any 2005 la Generalitat va comprar l’edifici desocupat per la Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) i va fer-hi algunes reformes com a nova seu del departament d’Interior. Una d’aquelles reformes va consistir a eliminar l’antic accés des del carrer i col·locar-hi una horrorosa “tanca de seguretat”, malgrat la campanya municipal en favor de la transparència urbana entre edificis sempre que sigui possible. 

La Generalitat va comprar l’edifici el 2005 per 42 milions d’euros i el 2014 el va posar a la venda per una quantitat proposada d’entre 24 i 30 milions. No ha trobat comprador fins ara. El departament d’Interior continua instal.lat darrere la tanca. La Societat General d’Aigües de Barcelona ha decidit fa poc traslladar la seu social a Madrid.
Encara passo amb freqüència pel xamfrà del cant del cigne i de l’espantosa tanca opaca, el xamfrà del mal negoci de tots.