5 de març 2018

Els dos fal.lus de la muralla d’Empúries, extramurs

La fal.locràcia no està ben vista en el discurs ideològic actualment dominant, però no sempre ha estat així. La muralla romana d’Empúries presenta, esculpits sobre els seus carreus, dos grans fal.lus d’aquella època. Els arqueòlegs hi passen de puntetes, amb prou feines els miren de reüll. El primer (foto adjunta) es troba a la dreta de l‘entrada central de la muralla. Mesura 35 cm, d'un dinamisme muscular esculpit en visió frontal. L’altre, prop de l’entrada sud-occidental, el duplica gairebé de mida, però la forma és menys definida. Els experts ho consideren una tradició itàlica sense més importància. Quan l’arqueòleg Martín Almagro va documentar les excavacions de postguerra a la muralla romana, apuntava l'any 1945: “Este detalle, como el tipo de paramento y estructura de los muros, e incluso ciertos falos apotropaicos toscos que se esculpieron en los sillares de la parte inferior de la muralla, uno de ellos al lado mismo de la puerta principal, nos denuncian una
específica clase de construcción militar rápida, única en su género en España, de realización barata, respondiendo a las necesidades políticas de las que nació la colonia fundada por César para los legionarios” .
El director del jaciment del 1997 al 2010, Xavier Aquilué, es va limitar posteriorment a assenyalar a la guia oficial: “Es tracta de símbols protectors, també coneguts en altres recintes defensius d’establiments itàlics, que suposaven una invocació a la protecció i a la prosperitat de la ciutat” . 
Quan Guerau Palmada va entrar en detalls al treball “La muralla de la ciutat romana d’Emporiae. Els seus referents itàlics”, concloïa l’any 2001: “La mateixa iconografia fàl·lica es relacionava directament amb el sentiment religiós de la muralla, un recinte que, a poc a poc, n’esdevé la mateixa imatge externa de la ciutat i que vol mostrar cap enfora tota la seva dignitas, el seu estatus jurídic i la seva protecció sagrada atorgada gràcies a les divinitats. Els dos fal·lus esculpits d’Emporiae s’han de relacionar amb aquest sentiment religiós i intocable que va tenir en un primer moment el seu murus fundacional” . 
L'arqueologia ha segregat milers de pàgines sobre Empúries, moltes més que la literatura narrativa. L’idioma acadèmic té unes normes que a la resta de mortals ens semblen abstruses.
En definitiva els dos fal.lus esculpits de la muralla romana d’Empúries són una peça històrica poc valorada, abandonats extramurs de la consideració general i de la literària. A mi em fan pensar en la textura del pas del temps i la claror nacrada d’algunes ombres, el teló de fons corporal d’alguns silencis consternats, l’entrellat de la pèrdua de temps de les metàfores, les voltes i revoltes entre la discòrdia i l’harmonia, les arrugues de la incomprensió damunt la pell tibant de la passió i el destí tan còmode dels saltejadors de camins de les lleialtats raonables. La muralla més alta és la de la hipocresia, tot i que també es pot expugnar.

0 comentaris:

Publica un comentari