17 de set. 2018

Allò que no indiquen els mil.liaris acabats d’estrenar de la Via Augusta romana

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès acaba d’instal.lar trenta mil.liaris explicatius sobre el pas de la Via Augusta romana per la comarca, dintre d’una iniciativa destinada a fomentar les visites turístiques i el coneixement històric que compta amb el suport de la Diputació i els fons europeus del programa “Les Vies Romanes al Mediterrani” (VREM). La idea és admirable, però mancada de visió de conjunt si només s’aplica a l’Alt Penedès, on el pas de la Via Augusta no era ni més ni menys important que a la resta del traçat d’aquest eix terrestre entre Cadis i Roma. La Via Augusta romana no deixava de ser una millora de l’anterior Via Heràclia dels ibers, molt menys considerats i estudiats dintre del prestigi històric general. Tampoc no es pot oblidar que el transport per terra de persones i mercaderies era
aleshores molt inferior a la ruta marítima.
La romanització es veu magnificada amb freqüència, en detriment dels ocupants anteriors del territori, tot i que els romans hagin significat sense discussió una nova etapa de modernitat, l’aplicació del dret romà, l’aprenentatge de noves tècniques i un conjunt de beneficis acompanyats per la crueltat dels enfrontaments bèl·lics i la crua explotació de l’esclavatge com a principal mode de producció colonial. 
El bel.licós Imperi romà va demostrar una gran capacitat de subordinar altres pobles, estabilitzar-hi la seva administració, crear un espai econòmic comú i coordinar l’annexió amb la colonització. Però la història d’aquest territori no va pas començar amb els romans, ni tan sols el traçat de la seva Via Augusta. Simplificar i resumir la història és una necessitat didàctica de primera importància que no significa retallar-la ni esbiaixar-la.
S'acaba d'inaugurar un modern museu monogràfic sobre els ibers a Jaen, amb un pressupost de construcció de 27 milions d'euros. Però no cal anar tan lluny. El jaciment ibèric d'Ullastret (Baix Empordà) i la seva sala d'exposicions amb les peces trobades permeten entendre clarament que els pobladors aquesta ciutat d’uns 6.000 habitants (l’actual municipi en té 300) no eren uns salvatges en calçotets, sinó una civilització urbana amb llengua i escriptura pròpies, desenvolupament urbanístic i estructura política. Després, sis segles després, van arribar els romans. La llengua amb la qual ibers redactaven les inscripcions trobades a Ullastret encara no ha estat ni tan sols desxifrada.

0 comentaris:

Publica un comentari