1 de des. 2018

El castell i la fonda de Foixà: delícia recòndita, pura meravella

El país està sembrat d’altius castells medievals que tenen un problema: a més de restaurar-los cal mantenir-los, i l’actual noblesa dels poderosos té la fe perduda i prefereix invertir en altres coses, dintre de la misteriosa divinitat dels diners. N’hi ha un al “quadrat d’or” del Baix Empordà, a Foixà, que Josep Pla qualificava de “delícia recòndita, pura meravella”. L’arquitecte interiorista barceloní Antoni Bonamusa Homs i la seva dona Núria Mir Teixidor van comprar el castell de Foixà el 1979. Portava dècades tancat i era una ruïna espoliada (els sepulcres gòtics de tres cavallers del castell de Foixà
llueixen a l’ermita de l’Hostal La Gavina de S’Agaró). Van abocar molts esforços a restaurar-lo.
Ara els hereus (els nebots arquitectes Enric i Robert Mir Teixidor, més una germana) volen obrir els espais que no ocupen a alguns usos comercials i culturals de petit format per sufragar la despesa de manteniment de 5.000€ mensuals, sense comptar la calefacció. Se’l podrien vendre a algun milionari rus i hi guanyarien en rendibilitat, però encara queden hereus de llaminadures fortuïtes com aquesta que demostren mantenir grandesa d’esperit, gràcia, dignitat i sentit narratiu.
La restauració moderna d’aquest castell ha contribuït molt a la condició de Foixà com a “delícia recòndita, pura meravella”. Es troba delicadament alçat sobre la carretera local que condueix al restaurant Can Quel de Foixà, una de les destinacions principals dels cotxes que hi transiten.
He estat intensament feliç a Can Quel de Foixà de manera reiterada. No només per la millor coca de pa del món, la cuina i el servei de Jaume Torrent Genís, la seva dona Felicitat Puig Poch i tres dels sis fills, la Nuri, en Robert i l’Eduard. També perquè sabia que a la meva sortida eufòrica de l’establiment contemplaria des del cotxe la silueta restaurada del castell de Foixà com una autèntica ombra maternal.
Can Quel de Foixà va tancar les portes l’1 de maig del 2016. Ara les ha tornades a obrir, des del 31 d’octubre últim, amb pràcticament la mateixa carta i un nou equip: els joves cuiners Pau Masó i Marc Ribes als fogons, Cristina Fernández i Toni Suárez a la sala. Sempre és ple, igual com abans.
Ahir divendres vaig tornar a sortir eufòric de l’establiment, vaig comprovar com la silueta del castell de Foixà continua lluint malgrat els costos de manteniment. Vam aturar el cotxe i Quim Curbet va fer la foto de l’instant.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada