19 d’abr. 2020

En la mort de l’amic perpinyanès Jaume Queralt

L’actiu cronista cultural i escriptor perpinyanès Jaume Queralt acaba de morir, als 79 anys. Vam ser col.legues a la redacció del diari L’Indépendant i vam escriure plegats el 1979 el llibre Vous avez la mémoire courte sobre el quaranta aniversari de la retirada republicana. L’impacte d’aquell treball, fet conjuntament amb René Grando, va soldar una llarga amistat entre els tres autors. La gira de presentacions del llibre ens portaria a diversos punts de França i Jaume Queralt va insistir perquè ens desviéssim fins el poble perdut de Barran, prop de la ciutat d’Aush, a la comarca interior del Gers. Ens volia fer admirar el campanar hel.licoidal únic al món, però ell va quedar absort molta més estona davant la façana d’una casa deshabitada. Al vespre, durant el sopar, ens va revelar que hi era nascut i criat, durant els
primers anys d’exili dels seus pares.
Els últims temps jo tornava a Perpinyà de tant en tant per sortir a caminar amb ell i després fer els honors al dinar de Maria Queralt al jardí calmós de casa d’ells, al barri de Sant Assiscle. Encara tinc al paladar l’última ampolla compartida de Château de Caladroy. Côtes du Roussillon Villages, Vieilles Vignes 2004. 
No sabia mai on em portaria, però estava segur que m’interessaria. Era un dels observadors més afinats de la cultura de les terres catalanes de França. Prenia moltes notes mentals o escrites del que xerràvem, però en tornar a casa tenia la invariable impressió que les paraules, les idees i les posicions ideològiques no arribaven a cobrar més importància que el fet de repetir les nostres caminades dialogants i les sobretaules al jardí, amenitzades per la xerrera del papagai del veí. Representaven un valor per elles mateixes, el destil.lat de molts anys de mirar passar l’aquarel.la de lavida i parlar-ne amb delit, sense la pretensió d’arreglar-la massa. 
L’1 de maig del 2011 la seva dona Maria li va organitzar un multitudinari dinar-sorpresa per celebrar els 70 anys a l’ampli restaurant Domaine de Rombeau, a Ribesaltes. El meu llibre A tres quarts d’hora de Perpinyà està dedicat a Maria Queralt, per l’infinit amor que sempre va invertir a reunir-nos. Aquella mena d’amor que no morirà mai.

0 comentaris:

Publica un comentari