30 de gen. 2021

El lideratge europeu de Catalunya en plantacions de marihuana

Els mossos d’esquadra fa temps que alerten que Catalunya s’ha convertit en la Silicon Valley del conreu clandestí de marihuana, per la seva situació geogràfica estratègica de distribució europea. Menys complicada d’obtenir que l’haixix, la cocaïna o l’heroïna, fomenta l’aparició de petits o grans emprenedors de plantacions cada cop més sofisticades, sobretot les d’interior que poden arribar a quatre collites anuals, a uns preus de venda que el mercat negre dispara. L’informe El mercat de la marihuana a Catalunya, elaborat pels mossos d'esquadra el setembre del 2020, avisa que les dimensió d’algunes màfies abocades a aquest negoci poden intentar corrompre els poders públics per continuar creixent.
De fet la marihuana és legal a Catalunya (no la producció ni el tràfic) i té registrats més de quatre-cents clubs cannàbics legals. El govern d’un dels països més petits, l’Uruguai del president Pepe Mujica, va despenalitzar l’any 2013 el consum, el conreu i la comercialització de la marihuana en quantitats controlades per l’administració. A Catalunya també va ser un dels governs més petits, el del municipi de Rasquera (900 habitants, Ribera d’Ebre), qui va impulsar l’any 2012 el projecte de plantació de marihuana per a l’autoconsum dels membres d’un club legal barceloní de fumadors amb 5.000 socis, a un poble castigat per la crisi agrícola que veia en aquella iniciativa una possibilitat de regeneració econòmica. L’advocacia de l’Estat va portar l’afer als tribunals, els quals van sentenciar que l’ajuntament de Rasquera no tenia dret a fer-ho. El camp va quedar lliure a les màfies.
La guerra oficial contra la droga ha donat lloc arreu del món a l’enorme negoci del narcotràfic i les seves ramificacions en la corrupció del teixit social. Ha tingut el mateix efecte promotor del gangsterisme que la Llei Seca contra l’alcohol als Estats Units dels anys 1920, sense aprendre’n la lliçó.

0 comentaris:

Publica un comentari