Transbordadores de taronges a Cervera, epopeia en dos actes

Una de les principals exportacions i quasi l’única que circulava en direcció a França per la nova connexió ferroviària internacional a partir de la seva obertura el 1878 eren les taronges, que calia transbordar amb cabassos de vint quilos, a peu de braços, dels vagons d’ample de via espanyol als francesos a la primera estació de Cervera de la Marenda. La mà d’obra masculina disponible no era suficient i es va convertir en un ofici femení, organitzat pels transitaris que les contractaven en colles. Van arribar a sumar tres-centes treballadores, vingudes de tota la comarca rossellonesa en funció de les necessitats de cada moment de l’any. El febrer del 1906 van protagonitzar una de les primeres vagues femenines en reclamació de l’augment de vint-i-cinc cèntims de franc per tona que desplaçaven (fins aleshores cobraven un franc per tona). A l’hivern arribaven moltes taronges que calia reexpedir amb agilitat perquè no es fessin malbé i per no col.lapsar l’estació, de manera que la reivindicació es va veure satisfeta. El desenllaç seria molt diferent arran de la vaga de l’octubre següent, com ha estudiat Jean-Louis Deyris a la tesi doctoral en Sociologia Cerbère-Portbou ou l’homme oublié, presentada i editada a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Els cinquanta gendarmes enviats per impedir-la no van ser suficients. La matinada del 20 d’octubre arribaven a Cervera dues companyies, de vuitanta homes cada una, de les tropes colonials estacionades a les casernes de Perpinyà. L’arribada de l’exèrcit va canviar la situació per garantir la “llibertat del treball”.
Aquella primera epopeia ha estat objecte de dues novel.les: Quai des oranges, de Nicole Zimermann (edicions Privat, 2005) i La transbordeuse d’oranges, d’Hélène Legrais (edicions Pocket, 2007).
La segona epopeia va tenir lloc arran de la inauguració d’un monument a les antigues transbordadores a Cervera el 1994, una estàtua en resina de mida natural d’una dona carregant el cove de taronges, amb el teló de fons d’un vagó de fusta, sota els contraforts de l’estació. Va ser robada sense aclarir els motius ni els autors. L’han reposada en bronze a la nova Placeta de les Transbordadores, prop de l’oficina de Correus de la localitat, on de moment encara continua.