Durant la meva infantesa sentia amb freqüència la paraula “xarnego” en sentit despectiu. Ha desaparegut de l'ús corrent perquè les forces polítiques democràtiques d’oposició al franquisme van entendre que necessitaven englobar tothom, de manera que van dictaminar que “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya”, Francesc Candel va escriure el llibre Els altres catalans i de l’antiga animadversió no se’n va parlar més a nivell general. També se’n pot dir assimilació. Ara cal la mateixa operació amb els nombrosos immigrants àrabs, negres o sud-americans, malgrat que alguns siguin de religió o color de pell diferents. Ni la història de Catalunya ni de cap país europeu s’entendria sense l’emigració i la immigració com a fet estructural, fundacional. Quan jo vaig néixer Catalunya tenia 3,2 milions d’habitants, ara en té 8 milions i no pas per la demografia interna declinant. Fa molt temps que som multiculturals.
La ultradreta hi ha trobat un cavall de batalla i atia els baixos instints del racisme sense plantejar altra solució que la crispació, el simplisme basat en la idiotesa més obtusa i també en l’absència clamorosa d’una política europea eficaç de gestió ordenada de la immigració. La teoria de la “substitució ètnica” dels locals pels forasters és tan vella i fal·laç com el món. Necessitem de nou englobar tothom que viu i treballa a Catalunya en defensa de la democràcia i la prosperitat en pau, encara que no hagin estudiat a Eton, Oxford, Cambridge, Harvard o Princeton.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada