Aquesta petita figura femenina en marbre de Paros coneguda com a Venus d’Empúries, probable còpia romana del segle I inspirada en un original grec de l'escola de Praxíteles, forma part de l’actual exposició al Museu Arqueològic de Catalunya. Pot semblar escarransida i provinciana en comparació amb la Venus de Milo, també en marbre blanc de Paros, descoberta l’any 1820 per un pagès grec que cavava el seu terròs a l’illa cíclada de Milo i ara exposada al Louvre. La d’Empúries és la Venus de casa i reflecteix amb un bany d’humilitat la distància cultural entre Grècia, Roma i Empúries. Dos segles després de fundar-se les primeres ciutats gregues a Sicília, ja s’havien convertit en l’Amèrica de Grècia. Siracusa era la segona ciutat en importància després d’Atenes. Els temples grecs encara visibles a les ciutats sicilianes d’Agrigent, Selinunt i Segesta donen fe de la prosperitat d’aquelles colònies.
El desplegament viscut a l'anomenada Magna Grècia no guarda proporció amb la “Mínima Grècia” de la ciutat grega d’Empúries, la qual jugava una altra lliga. però jugava. Els grecs foceus fundadors d’Empúries no tenien la força ni el prestigi dels eubeus, els corintis, els espartans o els aqueus. La força d’Empùries es troba en la primícia històrica del primer punt d’assentaments de grecs i romans a Ibèria i, avui, en el bellissim paisatge que envolta el jaciment. En aquest context, la petita Venus d’Enpúries cobra tot el valor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada