Quim Español, el Virgili de la recent i ressonant novel.la “Virgil”

L’última novel.la de l'autor gironí Quim Español, titulada Virgil, ha rebut una acollida ressonant als mitjans de premsa majoritaris. De seguida ha estat nominada finalista als premis Omnium i Finestres de novel.la de l’any. S’ho mereix. Ambientada a l’actual guerra d’Ucraïna, planteja el dilema moral d’un metge fins aleshores pacifista. La trama argumental es veu marcada per l’habilitat narrativa ben construïda i l’estil pulcrament cisellat de l’autor, que per alguna cosa és també arquitecte i poeta. Només hi he trobat una objecció, sens dubte modestíssima i agosarada: la fe dominant en el gènere de novel.la per donar sentit a la construcció d’una història quasi real damunt l’obrador del taller mental de l’autor. És clar, jo procedeixo del periodisme, de la crònica, i tendeixo a veure la novel.la com l'art d'inventar a partir dels fets i reconstruir-los a mida de la voluntat de l'autor. La novel.la és l’art de novel.lar la complexitat de la realitat, com si aquesta no donés prou de si. Per desviació professional em falta fe en la ficció quan obro les pàgines d’una novel.la, fins i tot les més admirables. La culpa és meva. No deixeu de llegir Virgil. Una última objecció impertinent: si assistiu a les presentacions de Quim Español o el trobeu pel carrer, no us deixeu enganyar pel seu  impertorbable posat seriós a primera vista. És l'home més afable del món.