Les amigues de l'època del col.legi, abans com ara

La ceramista Bel Farret i l’actriu de teatre Mercè Managuerra són amigues meves de l’època del col.legi i de tant en tant ens retrobem, en companyia dels seus marits, per riure una estona de les nostres jubilacions actives. Jo les veig igual que fa cinquanta anys. El pas del temps té un cantó estrictament aritmètic i un altre més important i subjectiu, referit a l’estat d’esperit. Ahir la trobada va ser a casa meva i em va obligar a cuinar en plena canícula: un pastís fred de salmó amb espinacs de primer i un ànec a la cassola amb cireres de segon. Elles van portar postres i ampolles de cava. En altres ocasions ens reunim a casa seva. Bel Farret i Manel Cabré tenen una casa a les Gunyoles (Penedès) que fa paret amb una torre romana autèntica de l’antiga

No només els plats entren pels ulls al Motel Empordà de Figueres

A un dels extrems del gran menjador de planta basilical del Motel Empordà de Figueres, el finestral s’aboca als camps de la contrada, la filera de plàtans venerables de l’antiga carretera de França, les vorades de xiprers que protegien els conreus del vent, un cel blavíssim els dies de tramuntana, el campanar romànic de Vilabertran i el perfil de la serra de l’Albera verolat pel desori urbanístic de Roses. Alguns clients com ara jo demanem la taula rodona 10 o la 21 per seure al peu d’aquest finestral i degustar-lo com un dels millors plats, ribetejat pel serrell de color de les begònies florides quasi tot l’any. Altres demanen la "taula de Josep Pla" a l'entrada, com vaig comprovar de nou ahir mateix. Narcís Comadira parla de la meva taula preferida al llibre Fórmules magistrals: “Allà, un migdia, en el confortable menjador del Motel, prop d’una de les finestres del darrere, de cara a la plana que s’estén cap a Roses, amb Sant Pere de Roda al fons i el campanar de Vilabertran emergint entre xiprers i

Els plaers de la taula i la conversa, associats alguns dies

Les sobretaules m'agraden tot l’any, l'hivern a casa i l'estiu a fora, de manera que ahir vam anar a visitar a Cadaqués l'arquitecte poeta Quim Español i la seva dona Maria Gràcia Sala. Vam fer petar la xerrada i ens vam dedicar els últims llibres respectius. El dinar domèstic va ser de luxe, rematat a l'hora de les postres amb els taps de Cadaqués de la pastisseria Cabrisas. Amb amfitrions com aquests s’ha de tenir en compte el principi del gran filòsof de la gastronomia Brillat-Savarin, el qual  distingia entre els plaers del menjar i els de la taula, en el ben entès que els segons incorporen la civilitat de la sobretaula. A l’hora del cafè ens vam