La meva "fabulosa història" del castell de Sant Ferran de Figueres

Es tracta de la fortalesa militar més extensa d’Europa. A l’entrada de Figueres, havia de servir de clau de defensa de la frontera amb França implantada el 1659. Es va començar a construir amb un segle de retard i, un cop enllestida, va ser expugnada en repetides ocasions per les tropes franceses sense disparar un canó ni tirar un tret. Avui és un colossal patrimoni històric que voldria tenir un ús ciutadà més accentuat. Respon a aquest desig el meu últim llibre La fabulosa història del castell de Sant Ferran. Una mirada d’avui a tres segles d’història, encarregat per l’Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran i publicat per editorial Cal.lígraf. El títol deriva de la frase de Josep Pla que l’encapçala, escrita al seu llibre El meu país: “Si tinguéssim una història objectiva de totes les coses que han passat al castell de Sant Ferran, posseiríem un document no gaire edificant però humanament fabulós”. El meu llibre passa revista a les condicions de la construcció, les capitulacions que va viure, els moviments socials al seu voltant, el paper durant la Guerra Civil i la retirada republicana de 1939, l’ús que li va donar el franquisme i el rellançament civil després de la creació l’any 2003 del consorci

Que no es perdi l’esplèndida xarxa de 40 mercats de Barcelona

La xarxa de 40 mercats municipals als barris de Barcelona és una esplèndida realitat gràcies al fet que l’Ajuntament maragallià va invertir per restaurar i posar al dia aquest servei públic, que a altres capitals ha minvat ostensiblement. Ara la minva ha arribat també aquí i els flamants mercats s’esllangueixen per manca d’aquell mateix impuls. L’any 2020 vam publicar amb Àngela Vinent el llibre Cuines amagades. Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona. Cinc anys després, la feina és nostra per trobar-ne un al qual valgui la pena desplaçar-se per esmorzar de plat cuinat. El cèntric mercat de la Concepció, en plena Dreta de l’Eixample, tenia tres bars en activitat. No n’hi queda

El doble mèrit de la làpida de Joseph Brodsky a Venècia

La placa afixada al moll de les Zattere de Venècia, més exactament al tram anomenat Fondamenta degli Incurabili per l’hospital que s’hi trobava, té el doble mèrit d’evocar la memòria del poeta rus Joseph Brodsky al lloc exacte que ell va immortalitzar i també de fer-ho amb una senzillesa oposada a les grandiloqüents làpides honorífiques que proliferen a la mateixa ciutat, sense anar més lluny la dedicada a pocs metres de distància al pas de John Ruskin. Nascut i criat a Sant Petersburg, Brodsky va ser acusat pel règim soviètic de “parasitisme social” i el 1972 les autoritats soviètiques li van “suggerir” que abandonés la URSS. Va trobar feina a la universitat Columbia de Nova York i amb el primer sou va adoptar el costum de passar les vacances