La succió de la gamba entesa com a senya d'identitat

La frontera de la cultura mediterrània se situa allà on el predomini de la mantega cedeix el pas davant de l’oli d’oliva. Caldria afegir-hi una altra divisòria encara més subtil: la línia de demarcació cultural a partir de la qual es considera impensable menjar només la cua de les gambes, allí on els pares ensenyen els fills a xuclar el cap d’aquest crustaci  com una experiència necessària. El succionador ha d'emetre un sospir audible, com si en aquell instant d’èxtasi s’estigués veient la faç d'algun déu. La vida no ha estat mai res més que una alternança incerta entre mamar-se el dit o bé, altres dies més afortunats, xarrupar caps de gamba. La dieta

L'esperada segona vida del vell museu egipci del Caire

L’última vegada que vaig visitar el riquíssim, concorregut i molt atrotinat Museu Egipci del Caire, en ple centre urbà de la plaça Tahrir, recomanaven que cadascú portés la seva pròpia llanterna perquè la il.luminació de les peces exposades era sovint insuficient. Obert l’any 1902, les obres de reforma van començar el 2004 i la reinauguració completa s’ha ajornat en repetides ocasions. Ara l’anuncien per  l’1 de novembre vinent. A Egipte el turisme és una “inundació” tan vital com la del Nil i també per això el museu s’ha descentralitzat amb una segona seu nova de trinca a la veïna plana de Giza, la “quarta piràmide” amb vista directa a les altres tres, servida per un segon aeroport. El Gran Museu Egipci de Giza  és ara el museu arqueològic més extens del món, dedicat a una única civilització, amb la corresponent àrea comercial de botigues i restaurants. Però el vell de

L’aeroport creix sense mesura, com una carbassera infinita

Un grup de periodistes vam fer l’any 2009 una meravellada visita a la nova Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona poc abans d’estrenar-se, dissenyada per l’arquitecte Ricardo Bofill amb faraònic pressupost de 1.200 milions d’euros per acollir 25 milions de passatgers anuals, el doble que amb les anteriors ampliacions de 1968 i 1992. L’edifici en forma d’espasa era l’últim crit futurista, un do de pit en la matèria. Quinze anys després, ha sumat 55 milions de passatgers el 2024, dels quals 40 milions en vols internacionals. L’empresa pública AENA que el gestiona en nom del ministeri de Transports acaba de presentar