El fil argumental de l’escuma dels segles al jaciment d'Empúries

De bellesa excepcional, Empúries és un indret pioner i també un pou de sorpreses. Aquestes pedres aspiren a que mai més les qualifiquem de ruïnoses, volen que les veiem alçades i productives. La història antiga no representen la glòria pansida de la nostra evolució, això equivaldria a valorar una ostra o una llagosta només per la clova. Dintre de la història antiga no hi ha més enigmes ni misteris que els que encara no s’han volgut explorar. De tant en tant convé arranar els camins embardissats de l’erudició perquè hi creixin nous brots de claredat, igual com les ratxades del vent espolsen un escenari i l’escaten de les excoriacions. La filípica

Una nova directora de l’OBC a l’Auditori: Stephanie Childress

Vaig descobrir Stephanie Childress com a directora convidada de l’OBC el febrer passat arran d’un dels seus escassos concerts a l’Auditori (dos per temporada). Tenia 26 anys i va brodar la Simfonia núm. 1 de Txaikovski amb personalitat, minúcia, convicció i elegància. Ahir divendres vaig confirmar la mateixa impressió durant la seva reaparició al mateix escenari amb la segona simfonia de Schumann, que va dirigir de manera brillant. Nascuda a Londres el 1999 de mare francesa, va emergir al concurs internacional de joves directors celebrat a París el 2020. Ara és la principal directora convidada de l’OBC. Resulta molt diferent la

La soledat és un estat poc natural, inconvenients i avantatges

M'ha cridat l'atenció aquest cartell mural a la plaça Comas del barri de les Corts al voltant de la campanya municipal "Barcelona contra la soledat". Simultàniament, la Fundació la Caixa llança aquests dies una altra campanya a tota pàgina dels diaris perquè la gent que se sent sola es posi en contacte amb l'adreça electrònica "latrucadadela soledat.org". En efecte, la majoria de persones que viuen soles no ho desitgen pas i en pateixen. Algunes sí que ho desitgen, i se'n senten felices, dintre d'una opció  respectable si no fan mal a altres implicats. Allò que desperta la meva aprensió és veure tractada de vegades la decisió de viure sol com una garantia de llibertat, un envejable espai de seguretat i confort. En realitat, les relacions humanes exigeixen una dosi indispensable de cooperació, reciprocitat i càrrega sentimental. La soledat individual és un dret i alhora una restricció de l’experiència de l’acord, l'entesa, l’amor, la tendresa, la generositat. Els humans no hauríem evolucionat mai en solitari, la soledat representa una anomalia en