És costum de les “confiterías”, dels bars de Buenos Aires, tenir finestrals abocats al carrer, des dels quals m’agrada practicar l’esport optico-sentimental d’observar el pas de les argentines. Els efectes del consum continuat d’una de les millors carns del món en els seus contorns corporals dóna corda a les meves intuïcions sobre les generacions criades sense veure’s sotmeses a la dieta europea de la margarina nòrdica o bé dels cigrons meridionals.
L’únic que no he resolt al llarg d’aquestes cavil.lacions és que el pas de les argentines
significa només això, que passen, tot just passen. La continuïtat, la permanència, l’estabilitat, la quietud és una característica escassament humana, més mineral que no biològica. La biologia sempre ha estat d’un bellugueig frenètic i el paper dels humans dintre d’aquest magma és risible, incert i aleatori, limitadíssim a desgrat del que nosaltres mateixos pretenem amb una gran capacitat de presumpció o de fantasia. Davant dels finestrals dels bars portenys les argentines passen, just passen, inexorables com el temps, encegades per la fugacitat, pel bellugueig.
significa només això, que passen, tot just passen. La continuïtat, la permanència, l’estabilitat, la quietud és una característica escassament humana, més mineral que no biològica. La biologia sempre ha estat d’un bellugueig frenètic i el paper dels humans dintre d’aquest magma és risible, incert i aleatori, limitadíssim a desgrat del que nosaltres mateixos pretenem amb una gran capacitat de presumpció o de fantasia. Davant dels finestrals dels bars portenys les argentines passen, just passen, inexorables com el temps, encegades per la fugacitat, pel bellugueig.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada