Les èpoques en què he ocupat algun càrrec m’ha tocat de retruc anar a desfilar el mes de juliol a la fira de vanitats del Palacio de la Magdalena santanderí, on la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo aplega cada estiu un florilegi de savis de cada ram, a un indret afortunat que s’aboca amb elegància a la bellíssima badia de la capital càntabra. Una respectable proporció dels assistents domina ostensiblement l’art dels passadissos congressuals, els copets a l’esquena i els sopars de compromís. Sempre he procurat no desentonar i complir amb l’obligació, però també he procurat escapolir-me’n a algun moment, escampar la boira al llarg del passeig en cornisa de la platja del Sardinero i presentar els meus íntims respectes a un dels poquíssims monuments
dedicats en aquest país a un bolerista. Es tracta d’un bust aixecat el 1996 a la memòria del popular cantant d’origen valencià Jorge Sepúlveda, inolvidable intèrpret del bolero “Santander” o d’aquell altre tan recordat: “Bajo el palio sonrosado de la luz crespuscular, mirando al mar soñé”.... A les sessions del Palacio de la Magdalena hi he escoltat tot sovint frases més trivials i força més llargues que les d’aquest bolero. El bust no es distingeix per l’encert estètic, però a mi em fa il.lusió sortir una estona de l’aula, estirar les cames i anar-lo a saludar. Sempre he considerat que els boleros són una cosa important, almenys tan important com les sessions acadèmiques i de vegades més. A Barcelona també hi ha dos petits monuments, més abandonats que el de Santander, a dos cantants populars. Antonio Machín té un monòlit amb medalló de bronze que reprodueix la seva efígie a un angle de la plaça Vicenç Martorell del Raval, així com Carlos Gardel un monòlit sense medalló als jardins de la confluència de l’Avinguda de Sarrià amb el carrer Buenos Aires. Tots dos es troben amenaçats pel creixement de la vegetació circumdant i reclamen un manteniment més considerat.
dedicats en aquest país a un bolerista. Es tracta d’un bust aixecat el 1996 a la memòria del popular cantant d’origen valencià Jorge Sepúlveda, inolvidable intèrpret del bolero “Santander” o d’aquell altre tan recordat: “Bajo el palio sonrosado de la luz crespuscular, mirando al mar soñé”.... A les sessions del Palacio de la Magdalena hi he escoltat tot sovint frases més trivials i força més llargues que les d’aquest bolero. El bust no es distingeix per l’encert estètic, però a mi em fa il.lusió sortir una estona de l’aula, estirar les cames i anar-lo a saludar. Sempre he considerat que els boleros són una cosa important, almenys tan important com les sessions acadèmiques i de vegades més. A Barcelona també hi ha dos petits monuments, més abandonats que el de Santander, a dos cantants populars. Antonio Machín té un monòlit amb medalló de bronze que reprodueix la seva efígie a un angle de la plaça Vicenç Martorell del Raval, així com Carlos Gardel un monòlit sense medalló als jardins de la confluència de l’Avinguda de Sarrià amb el carrer Buenos Aires. Tots dos es troben amenaçats pel creixement de la vegetació circumdant i reclamen un manteniment més considerat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada