28 de febr. 2013

On són els nostres “grillini”?

Aquest article també s'ha publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Els uns criden alarmats contra el llop del populisme, els altres ens alegrem que hagi sorgit a la desenvolupada Itàlia un moviment polític alternatiu certament heterogeni i per força encara incoherent en alguns aspectes, però carregat de l’energia i els vots necessaris per posar en qüestió de manera franca el sistema partidista i mediàtic corcat. El Moviment 5 Estrelles del còmic Beppe Grillo fa temps que s’ha guanyat al carrer amb suor una credibilitat ara traduïda en vots no gens folklòrics, a un país on els còmics
sempre han jugat un ampli paper social des de la commedia dell’arte. Dario Fo té el premi Nobel de Literatura i Roberto Benigni un Òscar al millor actor, sense deixar de recitar Dante ni de clamar les veritats actuals. Naturalment que Beppe Grillo i el seu moviment no guarden les formes tradicionals de la política, però es tracta precisament d’això. Naturalment que no disposen d’un rodatge assentat com els altres grans partits, però també es tracta d’això. L’aportació essencial dels “grillini” no ha estat només el seu resultat electoral, ara a escala de tot Itàlia, sinó d’haver arrabassat a Silvio Berlusconi el monopoli de la pallassada i haver-lo reconduït cap a un terreny molt més noble i genuí. Els pallassos, els còmics, poden dir bajanades simplistes o bé enormes veritats. Hi ha còmics dolents i còmics bons, com també n’hi ha de dretes, de centre i d’esquerres. És un matís important. A d’altres països, segurament més tràgics, aquest paper social dels còmics resulta més difícil d’imaginar.

0 comentaris:

Publica un comentari