7 d’oct. 2013

En el centenari de Vinícius de Moraes, el poeta sempre enamorat

El 19 d’octubre s’escau el centenari de la naixença de Vinícius de Moraes, el poeta brasiler que va revolucionar les lletres de les cançons d’amor. O poetinha va canviar el concepte narratiu heretat dels boleros i les antigues balades per una nova descripció de la vida quotidiana de la classe mitjana urbana, un llenguatge espontani, d'oralitat col.loquial, amb tics que flirtejaven amb l'humor i l'absurd. Era una prosa poètica aparentment senzilla, una nova economia literària, una lírica planera, sensual i murmurant, enfront de l'exuberància grandiloquent dels ritmes brasilenys anteriors. Va escriure centenars de poemes convertits en cançons per múltiples compositors, però sempre serà l'autor de “Eu sei que vou te amar”, "Chega de saudade" o "Garota de Ipanema", totes tres amb música de Jobim. “Eu sei que vou te amar, por
toda a minha vida vida eu vou te amar”… En realitat l’autor d’aquests coneguts versos es va casar o aparellar fins a vuit vegades, pel cap baix, només comptant les parelles “estables”, sempre més joves que ell.
Llicenciat en dret, no va exercir mai d'advocat. El 1933 editava el seu primer poemari i el 1938 obtenia una beca del British Council per estudiar anglès i literatura a la universitat d'Oxford. El 1943 va entrar al cos diplomàtic, ocupació que li permetria viure a Los Angeles del 1946 al 1950 i a París del 1953 al 1956, l‘any del retorn a Rio per abocar-se a la carrera literària i a l'estrena de l'obra de teatre Orfeu da Conceição, que determinaria el seu futur. 
Amb la primera muller Beatriz Azevedo de Mello, coneguda per Tati de Moraes, va tenir els dos primers fills. El 1951 se’n va divorciar per aparellar-se amb la jove de 19 anys Lila Bôscoli, amb qui va tenir dues filles més. Entre 1958 i 1965 escriuria 50 cançons amb Jobim, 40 amb Baden Powell, 30 amb Carlos Lyra, 20 amb Edu Lobo, a més de col.laboracions amb Pixinguinha, Ary Barroso, Moacyr Santos, Toquinho i altres. 
El 1958 s'havia separat de Lila Bôscoli i va passar a viure amb Lúcia Proença. El 1963 protagonitzaria una sonada fugida a la destinació diplomàtica de París amb una nova parella, Nelita Abreu Rocha, quan tenia 50 anys i ella 30. Va ser l'última destinació com a diplomàtic. El 1968 seria expulsat de la carrera per la dictadura militar, sota l'acusació d'alcohòlic. Va deixar enrere la relació amb Nelita Abreu Rocha i es va casar el 1969 amb la periodista Christina Gurjão, amb qui el 1970 va tenir l'última filla, Maria. Poc després iniciava, als 57 anys, una nova convivència amb l'actriu baiana Gesse Gessy, casats pel ritu del candomblé. 
Al balneari uruguaià del Punta del Este es va enamorar de la jove argentina Martita Rodríguez Santamaría, de 23 anys, amb qui va conviure durant dos anys, quan ell ja superava els 60. L'última història d'amor va ser amb la productora Gilda Mattoso, quaranta anys menor que ell. La presentava als amics, en un rampell d'humor negre o de lucidesa, com "Aquí Gilda, la meva vídua". El 9 de juliol del 1980 va morir a casa seva, a Rio, al costat de Gilda i de Toquinho, d'un edema pulmonar. 
Un dels grans cronistes de la premsa brasilera, Rubem Braga, va deixar un dels retrats més cenyits del proteic Vinícius. El periodista assistia a un dels shows del vell amic i aquest va exclamar a l'escenari, en un dels seus sospirs poètics: "Ah, la cosa més bona del món és menjar un bon pastís al costat de la dona estimada"... El cronista, amagat a la platea, va trencar el silenci per replicar en veu baixa: "Està ben gagà, és molt millor menjar la dona estimada al costat d'un bon pastís"... “Eu sei que vou te amar, por toda a minha vida vida eu vou te amar”…

0 comentaris:

Publica un comentari