24 de des. 2013

Aquí no hi va haver treva de Nadal

Tal dia com avui, el 24 de desembre del 1914, es va produir una treva espontània a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, desplegades en aquell moment a Ypres (Bèlgica). Soldats alemanys, francesos i britànics van muntar un partit de futbol al camp de batalla. En record del gest es celebra des del 2011 un torneig amistós a Ypres d’equips juvenils de Bèlgica, Regne Unit, Alemanya i França. La treva nadalenca per sorpresa del 1914 no es va repetir els tres Nadals següents que encara duraria una guerra que va costar entre 10 i 30 milions de morts (els historiadors continuen sense posar-se d’acord) i que precediria de tot just 20 anys la Segona Guerra Mundial als mateixos escenaris, la qual costaria entre 60 i 70 milions més de morts. En
canvi, a la Guerra Civil espanyola l’intent de treva nadalenca del 1938 va fracassar completament després de la batalla de l’Ebre, de la qual aquests dies se'ns commemora el 75 aniversari. Guanyada per Franco, va decidir el novembre del 1938 llançar la següent ofensiva sobre Catalunya, no sobre l’objectiu culminant de Madrid, per dur a terme una lenta guerra de desgast i dominar el territori també en termes polítics, ideològics, econòmics i psicològics. La repressió posterior als combats havia de sotmetre la població de cada zona ocupada, destruir les forces socials d’esquerra, "netejar" mitjançant la purga política per apuntalar el nou règim, el nou ordre. 
L’ofensiva sobre Barcelona brindava a Franco l’oportunitat de batre diversos enemics alhora i esquivar el front del Centre, on es concentraven les tropes més nombroses i més ben proveïdes de l‘exèrcit republicà, inactives des de la batalla de Brunete l’abril del 1937. Un total de 490.000 combatents es trobaven a la zona Centre-Sud, per 198.000 a Catalunya. El principal focus industrial del país era un feu de les forces d’esquerra, la seu de l’evacuat govern de la República i del govern autònom català. Franco buscava partir estratègicament el territori republicà i bloquejar el seu pulmó de la frontera amb França. 
En vigílies de Nadal del 1938, mig milió de combatents es trobaven cara a cara al front català, de la desembocadura de l’Ebre fins el Pirineu. La proporció era netament descompensada, es comptaven tres soldats franquistes per cada dos republicans i els primers estaven més ben proveïts en armament, queviures, relleus de refresc i moral de combat. Les fortificacions i trinxeres catalanes, defensades durant els últims nou mesos de guerra de posicions, es van veure ultrapassades pels franquistes en pocs dies. 
El nunci del Vaticà, monsenyor Gaetano Cicognani, es va entrevistar a Burgos amb Franco per plantejar-li la possibilitat d’una treva nadalenca. No hi va haver treva, sinó ràpid i cruent avanç, sota continus bombardeigs de l’aviació italiana i alemanya. Ni treva de Nadal ni treva de Cap d’Any. El 31 de desembre els trimotors italians matxucaven un cop més la població civil del centre urbà barceloní.

0 comentaris:

Publica un comentari