25 de febr. 2014

George Clooney es desvia lleugerament de pel.lícula i d’epopeia

L’actor nord-americà George Clooney, que viu a Itàlia, s’hauria pogut estalviar algun dels 72 milions de dòlars de pressupost de l’última pel.lícula que dirigeix i interpreta, “Monuments Men”, si en comptes de triar la història del rescat del tresor d’obres d’art amagat pels nazis en retirada a la mina de sal austríaca d’Altaussee al final de la Segona Guerra Mundial s’hagués decantat per una epopeia molt similar, però de més abast encara, com va ser l’evacuació a corre-cuita de les obres del Museu del Prado per la frontera pirinenca franco-catalana al final de la Guerra Civil. Els bombardeigs franquistes sobre el Museu del Prado havien aconsellat des del novembre del 1936 el govern republicà de traslladar a València seu patrimoni artístic, així com
el del Museu Arqueològic, de l’Escorial, l’Acadèmia de San Fernando, el Palau Reial i el palau de Líria. En una segona etapa, a finals del 1938, el delicadíssim carregament va ser conduït a quatre dipòsits propers a la frontera francesa: el castell de Sant Ferran de Figueres, el castell de Peralada, el municipi de Darnius i el sofisticat búnquer subterrani de tres plantes i cambra cuirassada a la mina de talc Canta de la Vajol (Alt Empordà). Aquest últim lloc va albergar també l’or en lingots del Banc d’Espanya i el tresor en joies i objectes de valor acumulat com a patrimoni de l’Estat per confiscació o per donació, després d’un primer període emmagatzemat i vigilat a les mines de l’Algameca, utilitzades alhora com a polvorí prop del port de Cartagena.
L’apressada evacuació cap a França del tresor artístic va ser objecte de negociacions d’última hora a Perpinyà el 2 de febrer del 1939 entre els delegats del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors Artístics Espanyols (integrat per 12 directors o delegats dels principals museus del món) i el ministre republicà Julio Álvarez del Vayo. L’acord es va signar el 3 de febrer al castell de Sant Ferran de Figueres, el dia mateix que els bombardeigs franquistes destruïen la central elèctrica de la ciutat i afectaven els subterranis del castell on es guardaven una part dels quadres.
El trasllat a França es va dur a terme del 4 al 9 de febrer del 1939, a bord de 71 camions coberts amb lones, conduïts per soldats espanyols. El 4 de febrer els set primers camions, procedents del castell de Figueres i de la Vajol, van creuar pel Pertús. El president Manuel Azaña va escriure a les seves memòries que els sentia passar de nit sota la finestra de la seva última residència i que cadascun que creuava la ratlla li treia un pes del damunt. L’endemà franquejaven la frontera 22 camions més, procedents dels dipòsits de Peralada i la Vajol. Els dies 6 i 7 de febrer l’operació va haver de ser suspesa degut als bombardeigs franquistes sense treva, malgrat les insistents gestions des de París del pintor Josep M. Sert amb el govern franquista de Burgos per tal que cessessin temporalment els atacs aeris per respecte a aquell carregament.
Els informes diaris d’operacions de l’Estat Major de l’Aire de l’exèrcit franquista testifiquen que els bombardeigs i metrallaments aeris sobre la zona compresa entre Figueres i els passos fronterers pirinencs es van incrementar durant les dates del transport del tresor artístic i de l’èxode de centenars de milers de republicans, fins a convertir-se en ininterromputs entre el 3 i el 9 de febrer, malgrat que la resistència de las bateries antiaèries era pràcticament nul.la i també purament testimonial la capacitat de resposta dels aparells republicans de l’aeròdrom de Vilajuïga. Els mateixos informes d’operacions precisen que la majoria d’aquelles accions van anar a càrrec de la Legió Còndor alemanya.
El 8 de febrer van passar novament 26 camions de l’expedició del tresor artístic pel Pertús i l’endemà vuit camions més. El dia 9, els set restants creuaven per Cervera de la Marenda. L’últim vehicle, reressagat després de sortir de Peralada, ja va trobar la ruta del Pertús col.lapsada per l’aglomeració de fugitius. Ho va intentar pel veí Coll de Lli, a la Vajol, i va haver de transportar el carregament a llom de mules al tram impracticable per al tràfic rodat.
A mesura que arribaven a territori francès el contingut dels set primers camions va ser emmagatzemat sota custòdia a un dipòsit del Voló. El dels altres 64 vehicles, al veí castell d’Aubiry de Sant Joan Pla de Corts. Del 10 al 12 de febrer van transportar totes les obres d’art a l’estació ferroviària de Ceret, des d’on un comboi de 22 vagons precintats les va fer arribar el 13 de febrer al Palau de la Societat de Nacions a Ginebra. Les obres evacuades van donar peu a una exposició a la ciutat suïssa. El 9 de setembre del 1939 es van reincorporar al Museu del Prado, una setmana després d’haver començat la Segona Guerra Mundial.
No es va perdre ni es va danyar de consideració cap quadre ni objecte d’art de l’expedició, rigorosament controlada pels observadors internacionals. Per contra, la rebuda francesa del mig milió de republicans espanyols que van creuar la frontera per aquells mateixos punts i aquells mateixos dies va ser molt menys curosa, sense observadors internacionals que vetllessin pel tracte dispensat. De moment no se derivat cap pel.lícula amb el pressupost de la que acaba d’estrenar George Clooney sobre uns fets posteriors.

0 comentaris:

Publica un comentari