La tarifa elèctrica forma part sensible de la crisi i continua pujant

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

La mateixa setmana de la inauguració oficial del tram fronterer de la nova línia de Molt Alta Tensió (MAT), Endesa ha divulgat el balanç del 2014, amb un benefici de 3.337 milions d’euros (+ 77,6% respecte a l’any anterior), la qual cosa va fer quadriplicar les seves accions a la borsa de 4,97 a 17,95 euros. Tot i que la presentació dels resultats econòmics anuals de les grans empreses per part d’elles mateixes acostuma a representar un exercici de malabarisme al qual exhibeixen la part que els convé de la manera com més
els afavoreix, resulta inqüestionable que la multiplicació dels beneficis ha anat acompanyada per un augment de tarifes al consumidor i una disminució del consum.

Aquestes companyies s’han mostrat insensibles a l’angoixa econòmica dels seus clients i incapaces d’aportar res a una suavització del cost de la vida després de les retallades viscudes. Endesa, Iberdrola i Gas Natural, les tres grans del sector, han recordat aquests dies a l’uníson que l’evolució dels preus al mercat majorista de l’electricitat incideix en un 37% en la tarifa al consumidor, mentre que la resta són costos fixos i impostos, com per passar la responsabilitat a l’autoritat reguladora governamental. 

L’associació de consumidors Facua alerta que la factura d’electricitat del consumidor privat ha pujat un 17,7% en mitjana el mes de gener últim i reclama una intervenció contundent del govern per tal que “els usuaris deixin de ser víctimes de pràctiques oligopolístiques”. En paral.lel, el ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat un augment mitjà del 2,47% de la factura de l’aigua domèstica. 

Les grans companyies privades continuen incrementant alegrement per sobre de l’IPC els subministraments bàsics d’electricitat, gas, aigua i telèfon, una despesa captiva, insortejable a totes les llars. La liberalització dels antics grups monopolístics per obrir pas als beneficis de la competència entre les diferents empreses privades del sector s’ha revelat molt teòrica, amb avantatges inapreciables a la factura dels usuaris. Els subministres indispensables han continuat augmentat de preu sense aturador, fins a convertir-se en un cost tan feixuc com el lloguer o la quota d’hipoteca. 

L’Institut Nacional d’Estadística estableix que la despesa de les llars en electricitat domèstica va augmentar un 52% entre 2008 i 2012, la del gas un 37,5%. Les grans companyies de subministres bàsics s’han arrenglerat amb la conducta abusiva de les entitats bancàries, fins a formar part sensible del mateix paquet de la crisi.