Avui se celebra arreu d’Europa el dia internacional de la Gent Gran. Ignoro de què serveixen aquestes diades temàtiques que ara proliferen. En aquesta ocasió serveix almenys perquè l’oficina estadística europea Eurostat divulgui xifres fresques i eloqüents: el percentatge d’octogenaris dintre del total de població es duplicarà durant les pròximes dècades. La proporció no ha deixat de créixer amb constància els últims anys. Els països de la Unió Europea amb més octogenaris són actualment Itàlia, Grècia i Espanya. A Catalunya en concret l’actual esperança de vida és estadísticament de 86 anys per a les dones i 80,3 anys els homes. El
5,9 % de la població de Catalunya se situa en aquests moments per damunt dels 80 anys.
Ara bé, les mitjanes estadístiques i les corbes demogràfiques no ho expliquen tot. Alguna altra ciència –potser la ciència de l’art de viure— hauria de recordar que envellir no és embellir.
Es tracta d’aconseguir que la disminució de condició física sigui només física. Per això convé promoure la part renovadora i excitant de la pèrdua gradual de bellesa oficial i posar l’accent en un altre tipus de bellesa potser menys aparent i esclatant, però més consolidada, provada i útil. El craquelat pot ser més valuós que el vernís lluent, tot i que el bombardeig social de prototipus de bellesa i d'energia no ho proclami gaire sovint.
La gent gran que arribarem cada vegada més a la condició d’octogenaris ens agradaria fer-ho amb una dosi raonable d'alegria, malgrat les xacres de l’edat, que potser no són més ni menys importants que altres tipus de xacres de qualsevol edat, si hi posem la part necessària de convicció personal i de convicció social. Els dies internacionals de la Gent Gran haurien de servir perquè aquesta convicció social es tradueixi en polítiques de la tercera edat, degudament dotades als pressupostos públics, en comptes de ser les primeres a veure’s retallades pels governs com passa actualment.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada