Fascinació pels líquens, vistos com la flor més atractiva

Uns amics m’han sorprès en dir-me que una de les plantes que estimen més del seu jardí són els líquens arrapats al tronc dels pins i la sperfície de les pedres. Vistos amb una nova mirada, he entès que els líquens  poden ser tan atractius com qualsevol altra planta o flor. Es tracta dels organismes vius més resistents. La seva associació simbiòtica entre fong i alga colonitza la cara humida dels troncs i les pedres, amb gran capacitat d’adherència i una resistència a la dessecació que els permet sobreviure més que totes les altres plantes. És la senzillesa convertida en superioritat. La capacitat de fotosíntesi de l’alga aporta nutrients al fong. Sumada a l’alimentació aèria (minerals dissolts a l’aigua de pluja) i l’absorció d’elements minerals del substrat, donen característiques úniques dintre del conjunt de sers vius. Presenten un variadíssim color d’òxid de ferro rovellat i adopten formes minucioses, lentament canviants. Els botànics es fan creus dels milers d’anys que pot arribar a sumar un mateix liquen arrapat a la roca pelada o al tronc, gràcies a una estratègia de supervivència més simple i aconseguida que els humans. (foto Josep M. Dacosta)