10 de des. 2015

Convertir els prostíbuls en geriàtrics, potser no és mala idea

El propietari del conegut i ampli prostíbul de carretera Eclipse de Mont-ras, integrat de facto a Palafrugell (foto Núria Clara, Ara Girona) ha anunciat la intenció de convertir-lo en una residència geriàtrica i les autoritats municipals s’hi han mostrat d’acord, sempre que l’estudi encarregat a un equip d’arquitectes compleixi els requisits legals. La notícia resultaria menys sensacional si es tractés d’una iniciativa de l’administració per aprofitar les instal.lacions d’un antic bordell que hagués revertit a la propietat pública, però no és així. Allò més sorprenent és que el propietari del bordell (d’una xarxa de bordells) sigui en aquest cas
qui decideix convertir-lo en geriàtric perquè creu que li resultarà més rendible.
El propietari del club Eclipse, de 30 habitacions amb piscina, jardins, restaurant i 80 prostitutes al pic de la temporada, és el mateix que el del prostíbul més gran d’Europa, el Paradise de la Jonquera (80 habitacions, 150 prostitutes), i d’altres de la comarca fronterera com l’Eden de Melianta. José Moreno no se n’ha amagat mai, ni quan els ha inaugurat amb rodes de premsa ni quan ha estat jutjat per l’Audiència de Girona per proxenetisme, tràfic de persones, falsificació documental i blanqueig de diners. L'única condemna que ha rebut, recorreguda davant del Suprem, ha estat per afavorir la immigració clandestina. Continua sent investigat per una presumpta xarxa de frau fiscal, no pas per prostitució. 
L’Eclipse va obrir el 2003. Poc després d’inaugurar el 2010 el seu “do de pit” del macrobordell Paradise, José Moreno va convocar la premsa i va declarar a cara descoberta: “Funciona molt bé i estic molt content. Avaluo els clients francesos en un 80 % del total. No sé d’on venen les crítiques, no hi veig motiu. Nosaltres hem muntat un negoci perfectament legal. Com qualsevol gran establiment que acaba d’obrir les portes, ajudem la zona comercial que ens envolta. Atraiem públic, que de retruc consumeix als restaurants. A més, les 150 senyoretes aquí presents donen feina a les perfumeries, les botigues de roba i les perruqueries. I els competidors, prop d’aquí, també es beneficien de les nostres instal.lacions. Estic convençut que el nostre paper és important en la societat. Som una muralla contra la violació. Decideixen els hàbits dels clients, i participem en l’economia local també pagant impostos importants a l’Ajuntament”. 
Les escaramusses legals i les escletxes de la normativa són l’especialitat dels responsables del ram i dels seus advocats, amb la certesa que la llei permet una part important de l'activitat. L’Eclipse i el Paradise de José Moreno van obrir amb els permisos legals immaculats. No representava ni tan sols una novetat, atesa l’activitat anterior d’altres prostíbuls de carretera de considerables dimensions a la mateixa comarca, como el Lady Dalla's a Agullana, Monnnight a Hostalets de Llers, Madam's a Capmany o Escala 2000 a Ventalló. 
A Palafrugell mateix, Josep Pla parlava dels bordells de la seva època com a institucions gairebé històriques. Al llibre Peix fregit els dedicava un capítol propi, com una més de les característiques tradicionals del municipi. La condició de solter de Pla afavoria la llegenda sobre els seus coneixements en la matèria. Els prostíbuls de Palafrugell eren tradicionalment més modestos que els de les viles portuàries veïnes com Palamós i Sant Feliu de Guíxols o els de la capital administrativa comarcal de la Bisbal d’Empordà. 
El governador civil de Girona ja recordava a un escrit adreçat a l’Ajuntament de Palafrugell a començaments del segle XX la normativa de la Reial Ordre de gener del 1903 sobre Higiene de les Prostitutes. La junta municipal, reunida el 16 de desembre del 1904, va contestar que no s’havia autoritzat cap establiment de la mena a la localitat. L’ofici s’exercia a establiments sense declarar, prostíbuls il.legals o al.legals, situats a cases més o menys discretes. 
Un dels més estables de Palafrugell va ser l’anomenat 64. Havia començat a operar la dècada dels anys 1920 al carrer de Palamós núm. 64 i va conservar el nom amb què era conegut després de traslladar-se al carrer Velàzquez, fins que va plegar el 1956. Després es posarien de moda les “barres americanes”, bars de copes als quals es podien concertar serveis sexuals amb les cambreres. Finalment arribarien els macroprostíbuls de carretera, com l’Eclipse a Mont-ras. 
Josep Pla reconeixia l’any 1954 al llibre Peix fregit, tot adjudicant al bordell el nom francès d’una cèlebre narració de Guy de Maupassant: “En aquella època, ja tan llunyana, la nit sovint no ens portava consell i anàvem a saludar les senyoretes de la ‘Maison Tellier’. Com que érem gent important, del seguici de Don Rosendo Girbal, entràvem per la porta excusada. Ens obrien el menjador. Hi havia una taula de centre, sis o set cadires entorn, i una bombeta elèctrica al sostre que feia una llim grisa i incerta. Les noies feien pinya al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia i l’altra estava afònica; la que portava el tricot vermell tenia un rogall d’alcohol que us feia venir ganes de cridar el metge. No sé pas si es pot imaginar un ambient més trist, pobre, fred, esqueixat, macilent, exsangüe, tronat, crudel, inapetent, sòrdid i horripilant que el d’aquests antres vilatans del vici i del plaer. Valga’m Déu! No crec que pugui haver un lloc més ben trobat per a provocar l’atonia més absoluta i definitiva”. 
Posteriorment va aprofitar el fragment a El quadern gris, retocant-lo com de costum: “Les noies feien pinya al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia, l'altra estava afònica, la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic sinistre. No sé pas si es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada, macilent, exsangüe, tronada, crua, cruel, inapetent, que un d'aquests antres vilatans del vici i del plaer". 
Avui les bes bones consciències es tranquil.litzen adduint que la clientela dels bordells empordanesos procedeix sobretot de les comarques veïnes franceses, on la prostitució es troba altrament regulada. En aquest assumpte les consciències sempre es tranquil.litzen amb rapidesa, com si es tractés d’una activitat inevitable amb rang d’ofici més antic del món. N’hi ha prou amb tolerar-lo, encara que infringeixi la llei, com demostren les esporàdiques batudes policials de control. 
La temptació de parlar dels bordells com un fenomen arrelat i tradicional emmascara la covardia d’identificar el modern esclavatge amb la nostra realitat més acostada, la comoditat de pensar que l’imperi de la llei sempre ha tingut amplis marges de tolerància, que la delinqüència organitzada és cosa de les pel.lícules i la misèria un flagell del llunyà Tercer Món. Que els propietaris d’aquests bordells pretenguin convertir-los ara en residències geriàtriques, amb les reformes que convingui, potser no és mala idea ni mala notícia.

2 comentaris:

  1. Si no ho recordo malament, al c. Camí Fondo hi havia el "Màxim's" i "el Trébol", a pocs metres l'un de l'altre. Deu fer al voltant de 30 anys que són tancats. L'aspecte exterior cridava l'atenció respecte a la resta d'edificacions veïnes.
    Veurem si aquesta reconversió de negoci es fa realitat i ,sobre tot, com i quina qualitat de gestió tindrà.

    ResponSuprimeix