13 de gen. 2016

El llegendari senglar vist avui com animal de cada dia

El periodista Ramon Iglesias escriu que l’altre dia va xocar a la carretera de Pedret i Marzà (Alt Empordà) amb un senglar, el va matar de la topada i al moment de portar el cotxe a reparar al taller de carrosseria li van dir que els arriben entre quatre i sis vehicles cada setmana arran d’idèntic accident. Procuro no deixar de llegir cada diumenge la secció “Dietari” que publica al Diari de Girona Ramon Iglesias, fill de Portbou, resident a Girona i actual director d’informatius de la Cadena SER a Barcelona. Comenta amb estil personal set notícies curtes, entre les quals sempre n’hi trobo alguna que
subratllo i guardo, amb la vaga intenció de conversar-ne amb ell algun dia tot passejant Portbou. Per exemple, sobre senglars.
L’any 2013 un grup de senglars adults amb les seves cries van arribar nedant fins l’illa de Portlligat, s’hi van instal.lar i van ser fotografiats. Algunes persones encara s’estranyen de les habilitats nedadores i adaptatives d’aquests animals, jo no. Una embarcació zòdiac de vigilància marítima de la Guàrdia Civil va trobar un porc senglar que nedava tres quilòmetres mar endins d'Arenys, després que el temporal registrat tres dies abans arrossegués l’ungulat per la riera de la Tordera. 
Fins fa poc aquests nedades del senglar només haurien estat cregudes com a pura llegenda bosquetana. Ara ja no resulta ni tan sols insòlit. Dos pescadors de canya que es trobaven a bord de la seva petita barca davant del Golfet de Calella de Palafrugell també van “pescar” un senglar viu, probablement caigut del penya-segat. El pesquer "Magallanes" del port del Serrallo tarragoní va trobar-ne un altre mentre nedava a cinc quilòmetres de la costa, després de la riada que l'havia arrossegat de la serra de Prades. 
Un animal tingut per esquiu, que durant llargs segles havia simbolitzat la ferotgia de la muntanya, avui envaeix camps de golf, es deixa tocar pels practicants de footing i penetra mansament a centres urbans a la recerca de deixalles per menjar. El 59 % dels accidents de carretera a Catalunya provocats per animals salvatges o domèstics es deuen avui als senglars. La principal mutació ha estat la de l'home i el seu estil de vida, del qual els animals en són un tímid reflex. 
Els senglars amansits i els nedadors atempten contra segles i segles de mitologia. La llegenda de Dido i Enees, narrada per Virgili, arrenca amb una tremenda cacera de senglar capitanejada per ella. Al poema “Venus i Adonis”, Shakespeare parla de la contundència de l'animal en la seva cursa: “Corre entre els arços i el brancatge espès i tot se li obre al pas, com si el temés”.
Jacint Verdaguer orquestra el cant segon del poema "Dos màrtirs de ma pàtria o sia Marcià i Llucià" al voltant de la cacera al senglar que protagonitza la bella Aurèlia fins la cova on s'entaforen l'animal i la caçadora: “I endins i més endins trasca que trasca, palpant amb peus i mans del porc en busca, rellisca, truca a cada punt, s'entrasca, i a cada pas que es fa endavant més llusca, afins que un llum li sembla com si nasca al cap d'allà de la covatxa brusca; lo que veent, se planta i tot de sobte entre estar i fugir no sap que s'obte”. 
Ara ja no en queda res del senglar heroic, potser només el seu magnífic civet, d'una autèntica gravetat wagneriana quan se’l sap guisar com ho feien temps enrere al recòndit hotelet de muntanya La Becasse d'Or, a Costoja (Vallespir), molt a prop de les muntanya de Requesens on transcorre la narració "Una cacera al porc senglar" de Carles Bosch de la Trinxeria. 
Ara hem de conviure amb els senglars. Cada vegada veig més filats electrificats, nous de trinca, al voltant de propietats rurals. Ja ni ho pregunto, són pel senglar.

0 comentaris:

Publica un comentari