12 de gen. 2016

Refer l’obra completa de Bernanos, dinamisme editor i vigor cultural

Continuar qualificant amb displicència la gran col.lecció francesa d’obres completes de la Pléiade com a panteó de les lletres universals es revela avui més que mai un error expeditiu, ressentit i molt esquemàticament antiburgès, arran de la recent aparició de la nova edició de les de Georges Bernanos. En comptes de reeditar tranquil.lament i rendiblement la primera versió del 1961, la Pléiade ha decidit reformar l’obra completa de Bernanos de dalt a baix amb els nous coneixements disponibles des d’aleshores. El volum dedicat a les dotze novel.les publicades per l’autor s’ha desdoblat ara en dos toms, per donar-hi cabuda a les
revisions derivades dels nous coneixements sobre les manipulacions que van patir les primeres edicions, contextualitzar-les amb noves presentacions basades en la informació actual i sumar-hi cartes, entrevistes, conferències i retrats literaris escrits per d’altres que aclareixen amb la llum d’avui una obra completa aparentment fixada des del 1961. La decisió editorial mereix ser aplaudida i causa una certa enveja.
Aquí han calgut seixanta anys abans que els editors no hagin estat capaços de revisar amb un mínim de decència El quadern gris de Josep Pla, que des del primer moment de la seva aparició el 1966 se sabia carregat de més 500 errates tipogràfiques, de transcripció del manuscrit o d'ultracorrecció. Tot i així la tasca realitzada pel filòleg Narcís Garolera no s’ha vist acompanyada en aquest cas per la contextualització que acabo d’enumerar de les obres completes de Bernanos a la Pléiade. 
Georges Bernanos és conegut sobretot per la seva detonant presa de posició enfront de la Guerra Civil espanyola a la novel.la Els grans cementiris sota la lluna. De fet Bernanos no va anar a immergir-se a la Guerra Civil com Malraux o Hemingway. Ell ja hi era. Des del 1934 vivia a Mallorca amb la dona i els sis fills, mentre escrivia a tant la pàgina les seves novel.les per a l’editor parisenc Plon. El març del 196 acabava de publicar-ne una de les més exitoses, considerada com la seva obra mestra, el Diari d’un capellà rural, acabada d’escriure a Palma de Mallorca. 
Era conegut com a catòlic conservador, tot i haver trencat amb la dreta militant de Charles Maurras i l’Action Française. La seva postura davant la Guerra Civil va ser una bomba completament inesperada. El 5 de juny del 1936, abans de l’Alzamiento, ja va publicar al setmanari dels dominics francesos Sept un article titulat “Els catòlics s’equivoquen”, a propòsit de la política de l’estruç dels correligionaris davant la II República espanyola. 
Seria l’embrió del seu gran llibre sobre la contesa espanyola, al qual denuncia la salvatgia de la sublevació franquista i alhora “una societat que quan els seus afers van malament no coneix altre sortida real que exterminar els pobres”. El llibre es va publicar a França l’abril del 1938 amb gran impacte, rebut com un pamflet contra l’actuació del conservadorisme francès i espanyol.

1 comentari:

  1. Enhorabona, Xavier, per l'article d'avui al teu bloc, sempre interessant. T'agraeixo l'esment de la meva modesta edició revisada d'"El quadern gris", q havia d'anar acompanyada d'informacions complementàries sobre l'obra i sobre l'autor (a càrrec de Lluís Bonada). L'editor, però, no les hi va voler incloure, com tampoc no hi va voler el necessari aparat crític amb els canvis practicats al text revisat.

    ResponSuprimeix