12 de des. 2016

La quimera, la febre, el mite de l’or reapareix ara a Ribes de Freser

La quimera, la febre de la recerca d’or reapareix amb periòdica freqüència allà on menys se l’espera. Ara un empresari de Benavent de Segrià (Lleida) acaba de presentar a les autoritats una sol.licitud de recerca minera d’or al llarg dels municipis de la Vall de Ribes (Ribes de Freser, Campelles, Pardines, Queralbs, Toses i Planoles). A la comarca antigament minera ja s’havien extret ínfimes quantitats d’or barrejat amb la pirita. Aquesta setmana l’empresari es reunirà amb alcaldes i organitzacions ecologistes que s’oposen al projecte pel possible impacte ambiental. L’últim episodi agut de la febre d’or a Catalunya remunta a l’any 1979, quan va
llançar les campanes al vol el propietari d’una pedrera de granit d’Escunhau, a la Vall d’Aran.
La localitat vivia de la llet i dels vedells, abans de passar al monocultiu dels esquiadors. De cop va veure desembarcar un núvol de periodistes àvids de notícies sensacionals. El diari barceloní El Correo Catalán va arribar a titular, en la seva edició del 17 de març d’aquell any: “Las minas de oro más rentables del mundo, en la Vall d’Aran“. 
La direcció general de Mines del ministeri d’Indústria es va veure obligada a divulgar una nota oficial per aclarir que els indicis d’existència d’or detectats de tant en tant en algun punt del territori no equivalen a l’existència d’un jaciment explotable en condicions rendibles. Com que el subministrament d’aigua de Vielha procedia de fonts pròximes a la pedrera d’Escunhau, alguns aranesos van fer rajar l’aigua de les aixetes de casa tot el dia per filtrar-la amb l’esperança de recollir algunes pepites d’or. Fins que la febre es va esvair tal com havia aparegut. 
També és cert que la mina d’or més important d’Europa occidental es trobava, fins que va plegar el 2004 per manca de rendibilitat, ben a prop del Pirineu: a la localitat occitana de Salsinha (en francès Salsigne), prop de Carcassona. A tot el món se’n produeixen unes 150 tones anuals, la meitat a les mines de la República Sud-africana. A Espanya l’última empresa d’extracció d’or, a les mines asturianes de Río Narcea, va plegar el 2006.
No hi fa res, la quimera de l’or reapareix amb una freqüència incombustible, mítica. Cada any se celebra en aigües fluvials itinerants un Campionat Mundial de Buscadors d’Or, tot i que aquest certamen està més enfocat al lleure de vacances dels amateurs de l’especialitat. L’edició mundial de l’any passat va tenir lloc a Navelgas (Astúries). Veurem si el riu Freser s’hi apunta a partir d’ara.

0 comentaris:

Publica un comentari