13 de des. 2016

Els «Monuments Men» de George Clooney creen escola, una mica tard

L’exèrcit britànic ha decidit formar una brigada especial dedicada a la preservació d’obres d’art en zones de guerra, especialment a l’Orient Mitjà, sobre la pauta de la que va actuar durant la Segona Guerra Mundial i que ha estat posada d’actualitat per la pel.lícula del 2014 The Monuments Men, dirigida i protagonitzada per George Clooney. El film relata el rescat del tresor d’obres d’art amagat pels nazis en retirada a la mina de sal austríaca d’Altaussee. En realitat el guionista s’hagués pogut fixar en una epopeia molt similar, de més abast encara, com va ser l’evacuació de les obres del Museu del Prado per la frontera pirinenca franco-catalana al final de la Guerra Civil espanyola. Els bombardeigs franquistes sobre el Museu del Prado
havien aconsellat el govern republicà des de novembre del 1936 traslladar a València el seu patrimoni artístic.
En una segona etapa, a finals del 1938, el delicat carregament va ser conduït a quatre dipòsits propers a la frontera francesa: el castell de Sant Ferran de Figueres, el castell de Peralada, el municipi de Darnius i el sofisticat búnquer subterrani de tres plantes i cambra cuirassada habilitat a la mina de talc Canta de la Vajol (Alt Empordà).
Aquest últim lloc va albergar també l’or en lingots del Banc d’Espanya i el tresor en joies i objectes de valor acumulat com a patrimoni d’Estat per confiscació o per donació, després d’un primer període emmagatzemat i vigilat a les mines de l’Algameca, prop del port de Cartagena. 
L’apressada evacuació cap a França del tresor artístic espanyol va ser objecte de negociacions d’última hora a Perpinyà entre els delegats del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors Artístics Espanyols (integrat per 12 directors o delegats dels principals museus del món) i el ministre republicà Julio Álvarez del Vayo.
L’acord es va signar el 3 de febrer del 1939 al castell de Sant Ferran de Figueres, el dia mateix que els bombardeigs franquistes destruïen la central elèctrica de la capital empordanesa i afectaven els subterranis del castell on es guardaven una part dels quadres. 
El trasllat a França es va dur a terme del 4 al 9 de febrer a bord de 71 camions coberts amb lones, conduïts per soldats espanyols. El 4 de febrer els set primers camions, procedents del castell de Figueres i de la Vajol, van creuar pel Pertús. L’endemà franquejaven la frontera 22 camions més, procedents dels dipòsits de Peralada i la Vajol. Els dies 6 i 7 de febrer l’operació va haver de ser suspesa degut als bombardeigs franquistes sense treva. 
Els informes diaris d’operacions de l’Estat Major de l’Aire de l’exèrcit franquista testifiquen que els bombardeigs i metrallaments aeris sobre la zona compresa entre Figueres i els passos fronterers pirinencs es van incrementar durant les dates del transport del tresor artístic i de l’èxode de centenars de milers de republicans, malgrat que la resistència de las bateries antiaèries era pràcticament nul.la i també purament testimonial la capacitat de resposta dels aparells republicans de l’aeròdrom de Vilajuïga. Els mateixos informes d’operacions precisen que la majoria d’aquelles accions van anar a càrrec de la Legió Còndor alemanya. 
El 8 de febrer van passar novament 26 camions de l’expedició del tresor artístic pel Pertús i l’endemà vuit camions més. El dia 9, els set restants creuaven per Cervera de la Marenda. L’últim vehicle, reressagat després de sortir de Peralada, ja va trobar la ruta del Pertús col.lapsada per l’aglomeració de fugitius. Ho va intentar pel veí Coll de Lli, a la Vajol, i va haver de transportar el carregament a llom de mules al tram impracticable per al tràfic rodat. 
El contingut dels set primers camions va ser emmagatzemat sota custòdia a un dipòsit del Voló. El dels altres 64 vehicles, al veí castell d’Aubiry de Sant Joan Pla de Corts. Del 10 al 12 de febrer van transportar totes les obres d’art a l’estació ferroviària de Ceret, des d’on un comboi de 22 vagons precintats les va fer arribar al Palau de la Societat de Nacions a Ginebra. Les obres evacuades van donar peu a una exposició a la ciutat suïssa. El 9 de setembre del 1939 es van reincorporar al Museu del Prado, una setmana després de començar la Segona Guerra Mundial. 
L’operació s’ha vist minuciosament narrada al llibre d’Arturo Colorado i Alfonso Arteseros Éxodo y exilio del arte: la odisea del Museo del Prado durante la Guerra Civil (Ed. Cátedra, 2008) i pel que fa a la part catalana al dels professors Francisco Gracia i Glòria Munilla Salvem l'Art! (Ed. La Magrana, 2011). 
No es va perdre ni es va danyar de consideració cap quadre ni objecte d’art de l’expedició, rigorosament controlada pels observadors internacionals. Per contra, la rebuda francesa del mig milió de republicans espanyols que van creuar la frontera per aquells mateixos punts i aquells mateixos dies va ser molt menys curosa, sense observadors internacionals que vetllessin pel tracte dispensat a les persones. 
L’odissea espanyola de salvament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil no ha rebut, de moment, cap pel.lícula amb el pressupost de The Monuments Men ni tampoc se l’esmenta a la recent iniciativa de l’exèrcit britànic, però va existir en dimensions superlatives.

0 comentaris:

Publica un comentari