Els milions de rèpliques en carn i os del caganer arreu del món

Catalunya és amb tota seguretat l’únic país de l’orbe que complementa tradicionalment els pessebres nadalencs amb una figura ajupida a la gatzoneta (generalment un pagès amb barretina), amb els pantalons abaixats i mostrant el fruit ben visible de la seva deposició acabada de produir. El caganer és una tradició arrelada i en expansió. Fa pocs dies el diari The New York Times se’n sorprenia, lògicament. Aprofitava per precisar que Donald Trump i Hillary Clinton també eren adquiribles a les fires nadalenques catalanes en la postura esmentada. El títol de l’article era formidable: “Atrapat amb els pantalons abaixats? Deu ser Nadal a Catalunya”. De caganers se’n fabriquen milers cada any. El catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat
de Barcelona, Xavier Añoveros Trias de Bes, membre de l’entitat Amics del Caganer, en posseeix una col.lecció de 1.700 exemplars, fruit de més de quaranta anys de dedicació. A Centelles tenen un Museu del Caganer amb 1.200 figures.

El temple del disseny que era la botiga barcelonina Vinçon va convertir l’any 1992 els seus aparadors abocats al Passeig de Gràcia en una exposició de caganers. La Residència d’Investigadors del Consell Superior d‘Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona va dedicar el 1999 una erudita exposició al tema “Imatgeria popular nadalenca: la figura del caganer”, amb catàleg il.lustrat i recull de citacions de tota mena d’autors. 

A alguns pessebres vivents d'arreu de Catalunya hi ha veïns especialitzats en la representació personal, orgànica, d’aquesta figura. El paleta Joan Juhé, del municipi empordanès de Bàscara, va encarnar anys seguits el caganer i assegurava que la seva gran il.lusió era que algun dia li vinguessin ganes d’anar de ventre durant la representació. 

No fa gaire, concretament el 19 de novembre, es va celebrar el Dia Mundial del Vàter, destinat per diverses organitzacions internacionals a alertar sobre la carència estesa d’aquest invent a moltes regions pobres del món. Vaig llegir a la premsa un titular que deia: “946 milions de persones defequen a l’aire lliure“. Em va cridar l’atenció, és clar. 

L’article informava que 1.800 milions de persones utilitzen fonts d’aigua contaminades amb matèria fecal i que es podrien evitar 842.000 morts anuals si tinguessin serveis bàsics de vàters o latrines. Vaig pensar que són els altres caganers de carn i os, els que no fan cap gràcia.