13 de gen. 2017

La flor de la mimosa s’ha industrializat, però continua lluint igual

El microclima assolellat de la vall de Ceret i l’abundància d’aigua dels baixants del Canigó, a l’arredossada falda pirinenca nord-catalana de la comarca del Vallespir, hi han afavorit de sempre les flors, fruites i verdures més primerenques. Aquests dies hi esclata el lirisme hivernal de les mimoses, acabades de florir en poms d’un groc estrident, confiat, enlluernador. El mercat exterior dels productes de Ceret és París i l’Europa central, on les seves cireres tenen fama consolidada per ser les primeres que hi arriben, enrogides pel sol, dolces i lluents, quan allí encara hi predomina el fred i el cel baix. La floració de les mimoses no és només notícia puntual als diaris rossellonesos. També es converteix en toc de corneta
per a la mobilització de productors i exportadors de la vella Cooperativa Ceret Primeurs, atès que actualment la bucòlica mimosa també representa un negoci industrial.
La cooperativa de Ceret suma 80 productors i viu sobretot de l’exportació de cotitzades cireres, les més primerenques de totes. Fa tres anys es va fusionar amb les cooperatives fruiteres veïnes de Bulaternera i Clairà per tal d’augmentar de talla i poder negociar millor amb les grans empreses de distribució europees. Han multiplicat per tres la facturació. A part de les cireres, ara comercialitzen préssecs, albercocs, magranes, carxofes, enciams... 
La seva última ofensiva d’exportació de mimosa en flor vol desestacionalitzar la feina, generar activitat en un moment buit de la temporada baixa. Les branques de mimosa conduïdes pels recol.lectors fins les instal.lacions de la cooperativa són convertides en poms de 150 grams, que el majorista ven a 2,50 euros. Cal confeccionar-ne 60 per hora, un per minut, perquè surtin els números i poder servir en molt pocs dies la comanda de 3.000 poms a una gran superfície del nord. 
La cooperativa de Ceret ven 3 tones de mimosa en flor per any. Al conjunt del Rosselló nord-català se’n comercialitzen 100 tones i als departaments mediterranis provençals dels Alps Marítims i el Var fins a 1.100 tones anuals. 
La mimosa, com deia, s’ha industrialitzat. Afortunadament no ho aparenta. Posada al gerro damunt la taula de casa, al capdamunt del cistell de la compra o en braços del comprador, encara projecta com abans la llum més viva de l’hivern i la flaire precoç de la primavera vinent. La mimosa és un altre dels grans luxes barats, espontanis i sincers.

0 comentaris:

Publica un comentari