15 de set. 2017

El meu nom apareix al cartell de la temporada del Teatre Nacional

El cartell de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya anuncia que el novembre s’hi estrena l’obra Parlàvem d’un somni. Sota del títol, l’anunci afegeix: ”Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany al carrer Mallorca de Barcelona. Versió lliure de Jordi Coca a partir d’una conversa transcrita per Xavier Febrés”. En efecte, vaig transcriure l’any 1983 unes llargues i denses converses entre els dos personatges, i n’he explicat les circumstàncies arran d’una recent reedició (diari Ara, 1-10-2016). A les campanyes electorals els candidats aprofitaven per presentar un llibre escrit per ells o sobre ells, però a les envistes de les municipals del 1983 Pasqual Maragall no tenia llibre. El seu cap de premsa, Josep M. Sòria, em va preguntar si em veia
en cor d’escriure, en una setmana com a màxim, un llibre de converses entre el candidat socialista i Maria Aurèlia Capmany.
El llibre es va fer en tres dinars de llarga sobretaula, una sessió fotogràfica itinerant amb la fotògrafa Pilar Aymerich (foto adjunta, a casa de Maragall), moltes hores nocturnes de transcripció per part meva i la producció diligent de Marina Gustà a Edicions Laia. Es convertiria en el número 1 de la col.lecció de llibres de converses Diàlegs a Barcelona, que ha tingut fins ara 63 llibres més. 
Arran d'aquella primera iniciativa tots dos protagonistes van declarar-se sorpresos per la tècnica de la transcripció. No era gaire literal. Millorava l’ordre de les seves frases espontànies sense fer-los dir res que no haguessin dit. Es van agradar al moment de veure’s retratats per escrit, després de les converses que havien mantingut amb el testimoni mut del transcriptor i el seu aparell dactilogràfic, comprat a corre-cuita per a l’ocasió pel tinent d’alcalde Joaquim de Nadal. 
Aquell llibre d’urgència va donar naixença a la col.lecció de llibres Diàlegs a Barcelona, un cop instal.lada Maria Aurèlia Capmany com a regidora de Cultura de l’Ajuntament. La col.lecció reproduïa el mètode. Pasqual Maragall va insistir perquè el meu nom també figurés a la portada i al copyright de cada llibre, com un més dels tres autors de cadascun dels volums. 
Se n’han publicat 64, amb una galeria de 128 personatges que expliquen in extenso la seva trajectòria i la seva visió de la ciutat. Vaig ocupar-me’n fins que, de 1993 a 1998, la direcció i la transcripció de la col.lecció van anar a càrrec de Patrícia Gabancho. A partir d’aquella última data l’aparició dels llibres es va estroncar.
Deu anys després el nou regidor de Cultura Carles Martí em va encarregar de recuperar-la. En van sortir 8 volums més, editats per RBA, fins la nova interrupció del 2011 que encara dura. 
Em vaig assabentar indirectament que l'adaptació d'aquell primer volum de la col.lecció es representaria al Teatre Nacional mesos abans que els responsables del muntatge m’ho comuniquessin. Ara conec per la premsa, a través dels anuncis de la temporada del TNC, el títol i el subtítol de l'obra que m’esmenta, i a la qual desitjo molta sort.

0 comentaris:

Publica un comentari