1 de febr. 2018

Un parc de xicrandes, una bona elecció a la plaça de les Glòries

La notícia ha arribat acompanyada per la simulació fotogràfica adjunta, que ja ho diu tot. Predominaran les xicrandes de flor violeta al parc urbà que aquest mes de març es comença a construir a la banda de muntanya de la martiritzada plaça de les Glòries, abans ocupada pels vells Encants. Amb un pressupost de 20 milions d’euros, les obres duraran un any. El disseny de nous parcs a la Barcelona durant els últims temps ha donat fruits molt diversos i caldrà veure el resultat d’aquest. L’elecció de les xicrandes és, de moment sobre el paper, un encert. No podrà ocultar tanmateix que la
resta de la plaça de les Glòries continuarà en obres molt més temps i que l'Ajuntament barceloní ha estat advertit repetides vegades per incomplir la normativa europea de màxims permesos de contaminació atmosfèrica causada per la prepotència del cotxe.
Les projectades xicrandes, de moment, fan goig. El disseny guanyador porta el nom igualment evocador de Canòpia Urbana. En llenguatge dels arquitectes paisatgistes, una canòpia és una tofa urbana de vegetació amb funció d’escut o dosser de l’entorn.
La paraula deriva de l’exuberant ciutat egípcia de Canop, prop d’Alexandria, on va morir Antinous, el jove amant de l’emperador Adrià. Aquest li va dedicar als jardins romans de Vil.la Adriana un dels sectors més cèlebres del conjunt: el Canop o estany de 118 metres de llarg voltat de columnes i estàtues. 
Les xicrandes tenen la particularitat de florir en un inaudit blau lilós, com una sabonera d’escuma vegetal. Mantenen un parentiu amb la mimosa mediterrània, passada per la sensualitat efervescent d’origen tropical. Barcelona ja disposa d’algunes xicrandes destacades, tot i  no assolir aquí la mida espectacular dels països més tropicals i més humits.
El jardí de l’antiga clínica maternal del doctor Ripoll, a un vell palauet del carrer dels Madrazo amb Alfons XII, aboca a l’exterior una de les xicrandes més singulars, que cada primavera entapissa el carrer de flors violetes. A la plaça de la Sagrada Família hi creix un conjunt de deu exemplars. Se’n veuen a la plaça del Nord (Gràcia), a l’avinguda de les Drassanes, a la plaça de la Creu de Pedralbes... 
Al peu de les noves xicrandes previstes a la Canòpia Urbana de la plaça de les Glòries hi haurien de col.locar un elegant monòlit amb els versos del poema de Josep Carner “Xicranda de Mèxic”, del seu llibre Arbres (1953):

Una xicranda florida enlluerna tot el món.
Flama fosca de la terra que amb color de cel es fon.
Una xicranda florida, l'arbre mateix que era ahir
una urpa negrenca i sola com un retret al destí.

0 comentaris:

Publica un comentari