22 de jul. 2019

La familiaritat del fill pròdig quan torna a Roma

Fa més de vint segles que el centre urbà de la Roma imperial es troba al mateix lloc que el centre urbà de la ciutat d’avui. La manera de cohabitar entre la història i el present configura l'atractiu de la Urbs. Un dels punts esclatants d’aquesta cohabitació és l’Ara Pacis, monument del segle I recobert l’any 2006 per l’arquitecte Richard Meier, també autor del blanc edifici barceloní del Museu d’Art Contemporani (MACBA) al Raval. Richard Meier ha aconseguit que aquest racó a la vora del riu Tíber, dominat per una circulació automobilística esbojarrada, s’hagi convertit en una plaça agradable. Davant d’això, les dades històriques del monument passen a un segon pla, ni que sigui un segon pla tan eminent. L’important és la seva manera
de conviure amb la ciutat del present.
L’Ara Pacis o Altar de la Pau és un temple rectangular de marbre aixecat l’any 13 aC en honor de la pau aconseguida per l’emperador Octavi August a la Gàl.lia i a Hispània. El monument es va veure sepultat amb el pas dels segles, com tantes altres ruïnes romanes engolides. Al moment del bimil.lenari del naixement d’Octavi, Benito Mussolini va saltar sobre l’ocasió de fer-lo reconstruir l’any 1937 per equiparar-se implícitament amb l’emperador.
Va ser reconstruït amb la majoria de fragments originals a la vora del Tíber, convertida en via de circulació automobilística densa i contaminant. El 1950 ja s’hi van afegir uns paravents de vidre per protegir-lo, malgrat tot es va convertir en un racó de mals endreços de la ciutat. Aventurar-s’hi a peu resultava infreqüent i poc recomanable.
L’arquitecte Richard Meier no va dubtar: el va recobrir amb un nou edifici blanc, respectuós amb el contingut però molt més vistent del que haurien volgut els partidaris de les ruïnes ruïnoses. Ara fa goig, tant el monument com l’indret. La gent s’hi dóna cita, hi passeja, s’hi asseu, hi juga.
L’Ara Pacis d’avui, de l’emperador Octavi i de Richard Meier, és un dels elements vius que contribueix a la sensació de familiaritat cultural, per no dir de fill pròdig, quan es torna a Roma.

0 comentaris:

Publica un comentari