1 de maig 2020

El meu regne per poder anar a collir un ram de farigola florida

Aquests dies està florint la farigola. Diuen que la del cap de Creus té una fragància més intensa i alhora més delicada que enlloc. És probable que diguin el mateix de moltes altres contrades, jo trio aquesta i m’agrada creure-hi. Fregar-se les mans amb un branquilló de farigola d’aquí i tot seguit acariciar-se la cara equival al millor perfum del món. Serveix per aromatitzar els peixos al forn o a la brasa, igual com el romaní o el fonoll marí. El “Sorbet de flors de farigola” que elabora Jaume Subirós al restaurant de l’Almadraba Park Hotel de Roses, en plena península del cap de Creus, no ha estat superat ni porta indicis de ser-ho en un futur
previsible. Al volum Aigua de mar Josep Pla parla de “les terres mortes del cap de Creus” i crec que s’equivoca o no precisa prou. Són terres de mineralogia a flor de pell, descalçades de la capa de greix usual, sense l’humus al.luvial de les planes i els deltes. Es troben desforestades, no pas mortes. La seva diversitat arbustiva és desbordant. El mar de brolles, màquies i brugueres hi mostra una heroica tenacitat vegetal.
La vegetació arbòria no és l’única possible, també existeix una riquesa vegetal arran de terra, mòdica però vivaç. La formen espècies menudes, de mata arrupida, com una tènue idealització dintre de les circumstàncies donades. Les espècies vegetals que es multipliquen al cap de Creus saben que l’antònim del fet menor no és la grandesa, sinó la grandiloqüència. La força de les petites coses és la limitació, fer de la limitació un art de viure enfront de la vanitat general.
La farigola és capaç de ser una planta roquera, el romaní pot assolir l’alçada d’una persona o bé créixer arrupit a punts batuts de ple pel vent, igual com l’espígol, l’argelaga el llentiscle, l’estepa borrera, els coixins de monja punxencs, etc. La freqüència i la forca de la tramuntana doblega com una cullera els rebrolls dels pins i pentina amb cresta les arestes de la pedra, però no arrasa els arbustos. La flora del cap de Creus es permet el luxe de tenir una espècie exclusiva anomenada Sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii), una rara joia botànica de floreta blanca que atrau visites d’especialistes d’arreu del món.
A l’obra de Shakespeare Ricard III el monarca, descavalcat al camp de batalla i amb la partida pràcticament perduda davant del pretendent Enric Tudor, intenta alçar-se de nou i exclama en ple fragor de l’escomesa: “Un cavall. El meu regne per un cavall!”. La frase ha passat al llenguatge corrent. Aquests dies jo donaria el meu regne per poder anar a collir un grapat de farigola florida i ventejada, d'aquella que creix com un privilegi de la naturalesa entre el rocam poderós del cap de Creus.

1 comentari:

  1. I si es cull en Divendres Sant, les seves propietats medicinals es multipliquen. Això diuen. I la sopa de farigola encara surt més bona!

    ResponSuprimeix