15 de juny 2020

L’home que va posar portes privades al mar de tots

El tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’anterior govern municipal barceloní de CiU, Antoni Vives, ha pactat amb la Fiscalia una pena de dos anys de reclusió que evitaria la seva entrada a la presó, a canvi de declarar-se culpable de malversació de diners públics, prevaricació i falsedat documental arran de la contractació per a una feina fictícia d’un exalcalde del mateix partit. També es troba investigat en el cas del 3% pel presumpte pagament de comissions a Convergència a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. Al moment de passar a l’oposició el seu equip de govern, Vives va abandonar l’acta de regidor per dedicar-se a l’empresa
privada. No ha estat encausat per una altra de les seves decisions que lamento més, quan observo al Passeig Joan de Borbó de la Barceloneta --el dels restaurants—la privatització de l’espai públic que va imposar, tot barrant físicament l’accés al moll per destinar-lo a una marina de luxe reservada a grans iots, amb l’aprovació i l’impuls de l’alcalde Xavier Trias.
Sobre aquesta marina del Port Vell, l’arquitecte Oriol Bohigas opinava: “Es pot fer negoci, però amb un mínim de consciència col.lectiva. No s’ha discutit el projecte, s’ha segrestat el debat d’un espai que va costar temps recuperar. El resultat és que estan tapant el mar. És el que tenen els governs de dretes, que no els importa gaire l’ús de l’espai públic per tal d’afavorir els negocis” (El País, 12-6-2014).
El centre comercial Maremàgnum i el World Trade Center ja va ser una primera concessió al Port Vell. La construcció el 2009 del descomunal gratacels “icònic” de l’Hotel Vela encara va resultar més estentòria, tot saltant-se la Llei de Costes pel fet de trobar-se en terreny d’una administració dubtosament autònoma com l’Autoritat Portuària. El popular barri de la Barceloneta es va convertir en territori cobejat per la piconadora del negoci turístic i immobiliari.
Durant el seu mandat al capdavant de l’urbanisme de la ciutat del 2011 al 2015, Antoni Vives va trobar temps per publicar tres novel.les: El somni de Farringdon Road (premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès 2011), Les banderes de l’1 d’abril (2012), així com I demà, el paradís (premi Llibreter de narrativa 2014). Durant aquell mateix mandat els barcelonins vam perdre l’accés a un tram del front marítim, en plena Barceloneta.

0 comentaris:

Publica un comentari