10 de jul. 2020

El dia que vaig descobrir el Tadjikistan a una cafeteria de la Toscana

Vaig entrar a comprar un gelat a la petita cafeteria d’una localitat de la Val d’Orcia toscana, on m’allotjava per evitar les aglomeracions de Florència o de Siena. Em va atendre darrere el taulell una jove rossa d’ulls blaus, que semblava de fesomia eslava. La seva conversa amable, espontània i fluida em va fer decidir a menjar el gelat allà mateix, al taulell. Era l’únic client, cosa impensable a Florència o a Siena. Vaig tenir tot el temps de preguntar-li d’on procedia el seu accent en italià i em va contestar amb un ampli somriure: “Sóc del Tadjikistan”. La resposta em va fer recordar l’orgullosa atomització de les antigues repúbliques soviètiques i la meva
absoluta ignorància sobre el Tadjikistan. M’hi vaig interessar a partir d’aquell gelat.
Ara segueixo  les escasses notícies que arriben del Tadjikistan en honor de l’amable jove emigrada que me’l va fer descobrir, quan em va donar conversa a la petita localitat de la Toscana. Sobretot ho faig en honor de la idea bàsica que el món és més ampli, divers, mestís i atractiu que l’etnocentrisme habitual del nostre propi melic. El Tadjikistan té des d’aleshores als meus ulls el somriure d’aquella noia i el regust fresc i dolç del seu gelat de stracciatella, pronunciat amb un accent encara més deliciós si el receptor hi posa una mica d’obertura d’esperit davant les descobertes espontànies de la confraternització.
La petita república interior fa frontera amb la del Kirguizistan, amb la Xina, l’Afganistan i l’Uzbekistan. Havia estat ocupada pels àrabs (que hi van deixar la religió islàmica), els mongols, els turcs i finalment els russos. Des del 1991 és un país independent, el més pobre de les antigues regions soviètiques, amb una forta emigració econòmica entre els 9 milions d’habitants, sobretot pel que fa al jovent.
Tot això són dades fredes que jo no hauria conegut sense l’amable cambrera que em va servir el gelat, a una petita localitat de la Toscana on encara tenen temps per la conversa espontània. Els anomenats centri minori de les regions històriques italianes són un tresor amagat, com el Tadjikistan.

0 comentaris:

Publica un comentari