13 de jul. 2020

Sentiments platònics a la terrassa del bar del mercat de Fort Pienc

Abans m’agradava anar per fer l’aperitiu i observar el pas de la gent a la terrassa del bar Tre Scalini de Piazza Navona a Roma, a la cafeteria Jelinek de Viena o al bistrot Les Philosophes de París. Ara vaig al bar del mercat barceloní del barri de Fort Pienc amb la mateixa il.lusió i l’expectativa intacta. No té el mateix glamur però això, a part d'irrellevant, representa un avantatge (el glamur només acostuma a ser un reclam de babaus adinerats). A la terrassa del bar del mercat de Fort Pienc la copa de cava la serveixen al preu imbatible de 2€ i el líquid, fresquet i espurnejant, resulta igual d’agradable que als llocs acreditats. Els meus amics presencials (vull dir els que tenen temps i ganes per trobar-nos) saben que mantinc pudorosos sentiments
platònics amb la més veterana de les joves cambreres d’aquest bar, al qual hi porta deu anys.
L’actriu americana Anjelica Huston s’hi assembla com dues gotes d’aigua, amb la mateixa estatura, el posat castigador i la tendresa amagada a la segona capa. Quan em diu, al moment de servir-me la copa de cava: “Aquí la tens, carinyo”, sento la mateixa fiblada que si passés una nit amb la Huston. Algun dia ens vacunaran i cauran les mascaretes.
Paladejo la copa amb lentitud, miro passar la gent sense més objectiu que aixecar el cul de la cadira de casa i els ulls de la pantalla de l’ordinador, convençut que la cadira i la pantalla encongeixen el plexe solar, fan acotar el cap i plegar-me sobre mi mateix fins que surten butllofes al cervell i cruiximents a l’ànima.
Cavil.lo amb la copa als dits sobre l’esforç continu enfront dels dubtes, les excuses de la postergació, la coartada de la pàgina en blanc, la mossegada del temps i la urpada de l’oblit. Sobretot miro passar la gent amb carinyo, inclosa l’amable cambrera que s’assembla com dues gotes d’aigua a l'Anjelica Huston.

0 comentaris:

Publica un comentari