9 de nov. 2020

Les muses de la inspiració: hola i adéu.

Les muses de la inspiració existeixen, i tant que existeixen! Són unes senyores una mica capricioses, venen i se’n van quan volen, sense normes, compromisos ni horaris. De vegades s’absenten una llarga temporada, en canvi a altres moments no saps com dir prou. Les muses de la inspiració són com les  meigas gallegues: “Haberlas haylas, y hay que saber besarlas”. Acollir-les afectuosament quan arriben i no amoïnar-se en excés quan fugen. Així, vista la seva volatilitat, val més no dependre’n gaire. Cadascú ha de fer  camí amb un cert grau d’independència de la companyia evanescent de les muses. En qualsevol feina, la creativitat està feta d’un 10% d’inspiració i un 90% de transpiració. La part més escarrassada és la primera, encara que no ho sembli, perquè depèn de l’aparició voluble d’una sobtada claredat, després de donar-hi moltes voltes confuses. Però les voltes confuses i aparentment estèrils s’han d’haver donat. Representen la part més voluminosa i desagraïda, però també l’autèntica base, els fonaments. La inspiració no és més que un destil.lat de les gotes de suor, una depuració tenaç, disciplinada i molt cabrona. Les muses no regalen mai res.

0 comentaris:

Publica un comentari